L’últim escrivent, de Sílvia Jané

L’últim escrivent, de Sílvia Jané

Editorial Trípode, 2019 

Sinopsi

Amb una prosa i un llenguatge directe, proper i no exempt d’ironia, L’últim escrivent ens descriu d’una manera molt viva la Barcelona prèvia als Jocs Olímpics de 1992 i, al mateix temps, la Barcelona de principis del segle XX.

En plena febre preolímpica, en Jordi és l’últim escrivent que queda a la ciutat. Tot i que ha estudiat belles arts, treballa rellogat en una cabina rònega als Jardins Fleming del Raval. Escriu per a la poca gent analfabeta que encara queda i, sobretot, omple tota mena d’instàncies oficials i paperassa dels nouvinguts. Un dia comença a rebre unes misterioses cartes d’una tal Sara, verdulaire de la Boqueria el 1903, en les quals explica l’admiració que sent per l’òpera i el tenor Giralt, cantant del Liceu. En Jordi queda fascinat pel que la noia va relatant sobre la ciutat de l’època: reviurem el naixement del Paral·lel, la novetat de la plaça de Catalunya, les reunions dels artistes modernistes, la misèria dels trinxeraires, els nous invents… Però aviat es comença a fer moltes preguntes: com rep les cartes si no veu ningú? Qui és la Sara? Què vol?