Que no es trenqui l’aigua que dorm

Que no es trenqui l’aigua que dorm,

la plana carícia que arriba

amb el vent que bufa amb llavis prims.

De puntetes,

descalç quan no fa fred,

quan una passa porta l’altra sense pressa.

De puntetes només,

sabates a la mà pel passadís dels dies

que em porten a tu.

.

Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017