Una sortida digna, 10 anys

Aquest mes de setembre Una sortida digna (Cossetània Edicions) fa 10 anys, i em ve de gust recordar tot el procés de naixement del meu cinquè llibre, aquest recull de contes amb el fil conductor de la mort, vista des del sentit de l'humor.
Aquella era l'època daurada dels blogs, i havíem creat una xarxa de col·laboració i amistat important.
Vaig decidir crear un blog específic per al llibre, però de forma juganera, sense desvetllar que jo n'era l'autor ni que es tractava d'un llibre; feia veure que es tractava d'un col·leccionista d'imatges de portes obertes fotografiades des de dins. Allò fou divertit i viciós a la vegada, perquè no parava de fer fotos de portes obertes arreu on anava, no veia res més, i els amics i amigues de la xarxa catosfèrica me n'anaven enviant, amb l'afegit que no sabien qui estava al darrere d'aquell blog. El resultat és una col·lecció força interessant que podeu veure en aquest enllaç.
Més endavant, vaig fer parlar al blog els personatges del llibre, fent-los passar per persones de veritat, per tal de continuar amb la línia juganera i crear expectativa. Això m'obligava a recuperar la meva relació amb els personatges, i fer-los reviure (cosa quasi miraculosa en un llibre tan ple de morts). Podeu llegir els apunts en veu dels personatges en aquesta altra etiqueta.
El 7 de setembre de 2009 fou un dia especial, perquè vaig desvetllar per fi de què anava el joc i que jo n'era l'autor; deu anys després em fa gràcia llegir els comentaris.
A finals de setembre vaig penjar a Youtube la presentació virtual del llibre; un vídeo que m'omple de tendresa, perquè s'escolta mon fill, nascut aquell any, de fons. Fins i tot vaig fer un recull de preses falses.
El llibre va néixer com un joc al voltant de la presència de la mort, i així va anar seguint sempre.
Em va costar triar el títol, fins que durant un viatge en cotxe vaig escoltar el primer disc Jesús Fusté i, concretament, una de les seves cançons que més m'agraden, Una sortida digna, i vaig creure que era un títol idoni i que em permetia teixir lligams amb l'amic músic i cantant de Pradell de la Teixeta.
Un a un anirien arribant comentaris sobre el llibre, que reuneixo en un blog específic, i que podeu llegir en aquest enllaç.
I després anirien arribant més sorpreses juganeres, que han fet d'aquest recull de contes molt més que un llibre:
-Una adaptació teatral del grup TEBAC de Reus.
-L'adaptació musical d'un dels contes de David Espinós.
-El curtmetratge en versió cinema mut del grup CREA d'Amposta.
-L'adaptació musical d'un dels contes pel grup Fred secret, amb la cançó Joan Cremades.
I amb l'esperança que els llibres no moren mai, espero que continuï jugant molts anys.