Versos d’argila, d’Àngel Martí
Aquests cinquanta-dos poemes d'argila han estat escrits en
un temps plujós, fangós, espès... Un temps on gairebé s'ofeguen els dies, entre
les constants tempestes d'odi i els diluvis d'intolerància. Un temps on, tot i
les condicions climatològiques adverses, hem pogut arreplegar l'argila roja,
remullar-la amb llàgrimes de dolor i resistència, modelar-la amb la força de la
paraula i coure-la pacíficament, a foc lent, per fer d'aquest fang tou i
llefiscós que no ens deixa avançar una obra que perduri eternament als ulls de
la humanitat i ens faci més tolerants, més lliures, més savis i més poble.
No obstant això, ens hem seguit nodrint de les cullerades
d'amor que, de tant en tant, en regala la vida i degustant aquells moments
dolços que ensucren l'ànima nafrada de dolor.
El poemari es divideix en quatre parts perfectament
diferenciades: De la terra, Del món, De l'esperança i Quan batega. Una
passejada que va de finals de 2017 a finals del 2019, aturant-se en aquells
detalls que van configurant els dies. I acaba amb dos poemes molt especials:
“Fills de mar”, que ha estat musicat per Enric Franch, i que vol ser un
homenatge als pobladors de La Cala, i “Goigs a la Candelera”, dedicat a la
nostra patrona i escorta fidel dels homes de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada