la qualitat del somriure

Una mare a la gatzoneta al pont de la via verda sobre l’Ebre, fa una fotografia a sa filla, d’uns set anys, amb Tortosa de fons. La xiqueta adopta una postura que vol ser natural, recolzada amb els dos braços estirats damunt de la barana. El vent, omnipresent, li mou el vestit. La xiqueta intenta forçar un somriure mentre lluita contra les ganyotes que li provoca el sol de que l’enlluerna i presta atenció a les indicacions de la mare. De lluny veig que juntes comproven a la pantalla del mòbil els resultats. Deu haver fet diverses fotografies, segur, i hauran de decidir quina és millor, quina enviaran a son pare, o la iaia. La idoneïtat de l’enquadrament no serà tan decisiva com la qualitat del somriure, penso.