Tortosí i ebrenc

Un altre article publicat a la Marfanta. 

.

TORTOSÍ I EBRENC

.

Fa unes nits, al programa Més 324, durant una entrevista a Maria Climent sobre el seu llibre Gina, Xavier Grasset va preguntar-li sobre el fet que la novel·la estigui escrita en “ebrenc”. L’endemà, en una apunt a facebook, Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura, puntualitzava que: “L’ebrenc no és cap dialecte. El dialecte és el tortosí, concretament és un subdialecte del nord-occidental”. 

Deixant de banda el nom oficial que tingui el dialecte, aquest comentari ha despertat una reflexió que fa temps que em faig sobre les paraules ebrenc i tortosí i, més concretament, sobre Tortosa i les Terres de l’Ebre. I avanço que aquesta reflexió, jo que he vingut de fora, la faig de la més profunda estima per una ciutat i un territori que considero meus.

Però abans de vindre, reconec que només coneixia de referència aquestes comarques que ara anomenem Terres de l’Ebre, i sobretot gràcies” a la marca “Tortosa”. Quan era petit, per exemple, recordo haver estudiat que el riu Ebre desembocava a Tortosa.

El potencial de Tortosa ho cobria tot, i donava nom al que pràcticament era un imperi que arribava més enllà del que estrictament anomenem Terres de l’Ebre. Tortosa, la ciutat d’història antiga, la diòcesi d’enorme influència, l’oligarquia que imposava el seu poder a tot el territori de manera aclaparadora, que mirava el seu extens domini una mica per damunt de l’espatlla.

Amb els anys he comprovat com s’ha patit aquest domini amb cert ressentiment. Però els temps canvien. Arran de les lluites per defensar el territori, promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui mai agrairem prou la seva tasca, les Terres de l’Ebre van començar a prendre consciència de si mateixes, a estimar-se, a adonar-se que la suma de totes i de tots, de cadascun dels pobles i ciutats, és la nostra força. En el món literari, per exemple, fou decisiva la creació de la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre.

I la paraula “ebrenc” comença a agafar força, la gent se la fa seua, i arreu de Catalunya s’adonen que existim.

I Tortosa ja no té el pes específic d’abans. Tortosa ha d’assumir el nou rol que li correspon, com a capital indiscutible de les Terres de l’Ebre, però sense estèrils orgulls i amb generositat, fent que tot allò que sigui ebrenc esdevingui la seua força. I crec que ho estem fent.