Maig de 2020. Passejada en horari permès de
confinament, fase 1, a la tarda, vora el riu. Una xiqueta amb bicicleta
m’avança. Porta al darrere una cadireta ocupada per una nina, convenienment
lligada. La bicicleta és força petita, i la xiqueta, un dia, també ho devia
ser, però ha crescut; cada cop que pedala, els genolls li pugen a una alçada
considerable, i el gest es veu forçat. Aviat haurà de canviar de màquina, i
potser també de nina.
Ara, mentre descric l’escena, no recordo si la
xiqueta portava mascareta o no; no me n’he adonat, potser perquè ja les tenim
integrades al nostre paisatge, després de setmanes de pandèmia. Espero que,
quan sigui gran, no li calgui portar-ne. La nina, no; la nina no en portava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada