Postres del dia, de Ricard Farré
Quórum llibre, 2020
Simopsi
«Postres del dia, poemes i escrits curts per digerir millor»
és un recull de pensaments i vivències que s’han transformat en lletres i
versos. Alguns per riure, altres potser per reflexionar, uns més nostàlgics,
molts irònics, altres més folls i alguns fins i tot assenyats.
Amb la poètica de la mà, en format curt, nascuts d’una «paraula viva» amb naturalitat i sense pretensions, els versos han anat agafant vida com si fossin unes bones postres, cuinats amb gresca i amor, amb gustos i colors ben variats, perquè aquell petit moment del dia a dia sigui ben nostre, xalant cullerada a cullerada o paraula a paraula d'un gran colofó final, i si pot ser, amb una bona digestió.
S'ajunten aquí dues de les passions més conegudes de l’autor: les postres, que li donen nom però sense receptes, i la paraula, carregada de sentiment destil·lat.
Agrupats en típics tipus de postres, lletres i versos s'uneixen en diferents estils per ser llegits i digerits al gust del comensal, i és que ja ho diuen, ja: sempre queda un racó per a les postres.
Això sí, l'únic risc que es corre amb l'afany de degustar-los tots de cop és el d'acabar empatxat. Si això us passés perquè vostra gana és llépola de mena, que l'empatx us sigui poètic.
A bones postres, bones paraules!
Amb la poètica de la mà, en format curt, nascuts d’una «paraula viva» amb naturalitat i sense pretensions, els versos han anat agafant vida com si fossin unes bones postres, cuinats amb gresca i amor, amb gustos i colors ben variats, perquè aquell petit moment del dia a dia sigui ben nostre, xalant cullerada a cullerada o paraula a paraula d'un gran colofó final, i si pot ser, amb una bona digestió.
S'ajunten aquí dues de les passions més conegudes de l’autor: les postres, que li donen nom però sense receptes, i la paraula, carregada de sentiment destil·lat.
Agrupats en típics tipus de postres, lletres i versos s'uneixen en diferents estils per ser llegits i digerits al gust del comensal, i és que ja ho diuen, ja: sempre queda un racó per a les postres.
Això sí, l'únic risc que es corre amb l'afany de degustar-los tots de cop és el d'acabar empatxat. Si això us passés perquè vostra gana és llépola de mena, que l'empatx us sigui poètic.
A bones postres, bones paraules!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada