Gràcies a la literatura he conegut centenars de persones
interessants, algunes de les quals considero grans amigues i amics, però ningú
és com Sergi Quiñonero.
De vegades li he proposat que col·labori en alguna activitat
que he organitzat, i la condició sempre ha estat la mateixa: fes el que
vulguis.
Em sorprèn tot el que fa, em provoca sensacions, em fa
pensar, m'obre portes i finestres i, sobretot, m'emociona.
Gràcies, Sergi.
El vaig veure per primer cop a la Mostra Oberta de Poesia a
Alcanar, i després l'he anat seguint. Gràcies a Tomàs Camacho.
Això demostra que cada activitat que organitzem, per petita
o senzilla que sigui, tingui o no tingui la repercussió que ens agradaria, no
cau en sac forafat.
Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada