Tomàs Camacho, lo mestre poeta canareu

És un plaer participar en aquest llibre col·lectiu, coordinat per Emigdi Subirats i editat gràcies a Petròpolis (el llibre es pot llegir en format digital), homenatge més que merescut a l'amic Tomàs Camacho, que li vam obsequiar en data d'ahir.

El títol resumeix la seva trajectòria, Tomàs Camacho, lo mestre poeta canareu.

Us transcric el text de la meva participació.

Tomàs Camacho, l’home somriure

 Intento aprofundir en el temps per a recordar per quan va començar la meva relació amb Tomàs, i em resulta difícil aconseguir-ho. Són molts moments: passejant per Siurana, a prop de la tomba de Joan Sales; fent d’acollidor amfitrió de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar;  vestit d’Abu Bakr; inspirant-se de peu dret davant d’una obra de Cinta Sabaté; versionant Georgie Dann; o un vespre inoblidable que m’acompanya a casa de Víctor Canicio... I potser no cal recordar el principi, perquè m’importa més els anys que ens queden per davant.

Homenatjar Tomàs Camacho sempre em ve de gust. L’ocasió actual és en motiu de la seva jubilació; un moment que marcarà un punt d’inflexió a la seva vida, i espero que el gaudeixi com mereix, tot i que no és un motiu de celebració per al món docent, on se’l trobarà a faltar, sense dubte.

Molta gent ens afegim a parlar de Tomàs Camacho, i serà inevitable que coincidim en molts aspectes, com la seva vocació docent, la seva bonhomia, la seva activitat cultural..., i si és així, per alguna cosa serà. Per a participar en aquest projecte em fixaré en una de les seves facetes, que jo valoro molt en qualsevol persona, i que considero requisit imprescindible que ha de tenir qualsevol persona per formar part del meu cercle íntim, per fer que em trobi a gust al seu costat : el sentit de l’humor.

Sempre és un plaer coincidir amb Tomàs en els múltiples actes en què en tenim ocasió al llarg de l’any. El veus arribar amb seu millor somriure que, n’estic segur, ara us imagineu mentre llegiu aquestes paraules. És un somriure ample, diàfan, contagiós, que convida a abraçar-lo. De vegades, en algun acte en què estem a distància, es troben les nostres mirades de lluny, i em conforta descobrir el seu somriure de complicitat.

El seu sentit de l’humor és obert i tolerant, saps jugar amb l’enginy i no es talla en ser picant o trapella quan convé, i sempre el té a primera línia de tir, si se’l necessita. Accepta qualsevol repte en aquest sentit, i s’ofereix generós, sense que calgui insistir gaire, si cal posar-se a cantar, gesticular o disfressar-se, home amant del teatre com és Tomàs.

Crec que, en general, el sentit de l’humor va lligat al sentit de l’amor, i Tomàs no és una excepció, sinó un dels millors exemples.