diLLUMs d'arts al forn, 5è aniversari

Resum d'imatges de cinc anys d'activitat del col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn. Primera trobada, 30/11/2015. Fa goig mirar enrere i contemplar la feina feta, les moltes rialles i emocions compartides. Cultura, art, amistat, xalera, col·laboració, gastronomia... 

Ha realitzat el muntatge del vídeo, el Grup CREA 

Música de fons, Temporal de primavera, de Los Sirgadors

Honorables catalans: Genis Sinca parla de Shakespeare i Gerard Vergés

 L'amic Ricardo Gascón,q ue sap com m'agrada escoltar Genís Sinca, em recomana escoltar aquest programa d'Honorables catalans, a Via lliure de Rac 1, en què Genís parla magistralment de la nit de Reis, de William Shakespeare, dels batecs del cor, i de Gerard Vergés.

En sentir-lo parlar de l'estimat i admirat autor tortosí, no puc evitar emocionar-me. Us el recomano efusivament.

exigència d'un sol sentit

 

A la verduleria, una dona agafa peres d’un basquet amb delicadesa, mentre es queixa que hi ha gent que, després de tocar la fruita, la torna a deixar al lloc per a agafar-ne una altra, i que això no s’ha de fer mai, i menys ara, en temps de pandèmia.

Un minut més tard, exclama:

-Ui, aquestes peres són de La Rioja?

-Sí –confirma la dependenta.

-Ai, doncs no, jo no en volia de La Rioja!

-Més cap allà –indica la dependenta- n’hi ha de Lleida.

-Ah, doncs les canvio, les canvio; si no et sap greu, deixo aquestes.

Es veu que aquella exigència de no tornar la fruita que has tocat ha passat a la història.

I la dependenta, diplomàtica, diu que no, que no li sap greu.

De vegades, la nostra exigència envers els altres, és tan gran com la facilitat de disculpar-nos a nosaltres mateixos.

Soldrac, de Magda Llobet Riasol

 Soldrac, de Magda Llobet Riasol

Stonberg Edicions, 2020 

Sinopsi

La Cristina pateix un greu accident d’esquí que li canvia la vida per sempre més. Les conseqüències i seqüeles físiques l’obligaran a replantejar-se per complet la seva existència. Durant els mesos de convalescència, el seu món trontolla i s’esmicola per moments. Llavors descobreix el bloc de la Isabel, una noia afectada per esclerosi múltiple, que l’ajudarà a assimilar la seva nova situació. La Isabel l’entén millor que qualsevol persona del seu costat. On és la Xènia, la seva millor amiga? Per què aquest maltractament emocional del seu marit? Què ha passat en realitat al seu voltant? Les persones que suposadament més l’havien d’estimar han canviat? O potser ella vivia amb un tel davant els ulls fins fa ben poc?

El bloc de la Isabel l’ajuda a retrobar-se amb la literatura i l’escriptura, i li donaran forces suficients per tirar endavant. Inesperadament sorgeix l’oportunitat d’escriure les experiències de les dues a quatre mans, però s’estroncarà per una recaiguda de la malaltia de la Isabel. Apareix algú important del passat de la Cristina. Quin significat tindrà aquesta persona amb la novel·la? Quines peripècies viurà aquesta escriptura? Acabarà veient la llum?

Els dubtes i la solitud deixaran ressorgir alguns lligams del seu passat per dibuixar un futur més encoratjador. Al cap i a la fi, malgrat les estrebades, el millor podria estar encara per venir.

diLLUMs i el virus de crear

 Avui presentem un altre vídeo que és una altra forma d'estar d'alguna manera junts aquests dies, sense les nostres enyorades trobades al Forn de la Canonja.

Cadascú explica una mica el que ha estat fent aquest temps, i l'hem titulat Dillums i el virus de crear.

Adaptation

 Uns nous fragments a la secció De pel·lícula, en aquest cas d'Adaptation (El ladron de orquídeas):

Escriure és viatjar cap al desconegut, no construir maquetes d'avions.

.

Un és el que estima, no el que l'estimen.

la cadireta roja

 Quin vers escriuríeu en aquesta paret?

.Propostes fetes a facebook, twitter i instagram.

 

Travessar en roig

 

M’aturo en un semàfor de vianants que conec molt bé. Sé que podria passar sense problemes, però no tinc cap pressa. Des de l’altre costat de carrer, vénen cap a mi tres noies que estan fent esport. Dos s’aturen al semàfor roig, però l’altra, la tercera (o la primera) travessa corrents. Ja des del meu costat, sense parar de fer saltets amb les cames, les crida

-Vaaaaa! Que no ve ningú!

Les altres dubten uns instants i, davant la seva insistència, decideixen travessar en roig.

El món està fet de dos tipus de persones; una majoria prudent, que no vol arriscar, que no gosa innovar o fer les coses de forma diferent; i una minoria agosarada que fa la passa endavant, un passa sovint incompresa, de vegades cap a la glòria, altres cops cap a la catàstrofe.

Potser les unes necessiten de les altres? El percentatge entre aquests dos bàndols és el més idoni?

 El temps posa a cadascú al seu oblit.

Desdefinicions (poptimista)

 

poptimista. Cefalòpode que sols expulsa tinta de colors ben vius.

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana

Amb il·lustracions de Jaume Bosch

Baula Edicions, 2020

Estima el teu cos, de Jessica Sanders

 

Estima el teu cos, de Jessica Sanders

Traducció de Bel Olid. Il·lustracions de Carol Rosseti.

Bindi Bookks, 2020

El meu cos és fort. El meu cos pot fer coses increïbles. El meu cos és meu. 

La llibertat és estimar el teu cos amb totes les seves “imperfeccions” i ser una perfecta imperfecta!

Estima el teu cos t’encoratja a admirar i celebrar el teu cos per totes les coses increïbles que pot fer, i t’ajuda a veure que ets molt més que el teu cos!

 Claudicar és llaminer de vegades,

temptació d'ulls tancats.

El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

 

El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés

Cossetània Edicions, 2020

“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” Rafael Ricote Ruiz

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders

 

Escolto un dels meus programes de ràdio preferits, En guàrdia, amb Enric Calpena, concretament un dedicat al gran Pere Calders, pare literari de molts contistes catalans.

I m’agafen ganes de rellegir la seva millor novel·la.

 .

El cel i l'aigua gairebé es tocaven i tots dos tenien un color semblant, amb lluentors de plumbagina aèria.

Ronda naval sota la boira, de Pere Calders.

Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

 

Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

El nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat.

Era ella també la llum

 

Afegeix un títol

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

 

Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley

Baula Edicions, 2020 

En Jeremy és patidor de mena. TOT el fa patir: alguns animals, alguns aliments, alguns jocs… i, sobretot, el VENT.
Un dia, en Jeremy coneix la Maggie. Ella no té por de RES. Quan la Maggie vol jugar a fora tot i el vent que bufa, en Jeremy intenta evitar-ho, però se l’enduu la ventada!
Aleshores, en Jeremy es veurà arrossegat a viure aventures per TERRA, MAR i AIRE. Aconseguirà vèncer les seves pors?

El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

 

El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright

Baula Edicions, 2020 

El maletí de la doctora Molly té tot el que cal per a conseguir que tothom es trobi millor.
Vols ajudar-la a curar els seus amics?

maleïts traductors

Un nou article que publico a la web de La Marfanta. Poder llegir tots els que he escrit en aquest enllaç.

 MALEÏTS TRADUCTORS

Fa anys que s’utilitza el terme Memòria històrica, amb la voluntat de recuperar un passat que ens va ser arrabassat, malbaratat, adulterat, durant la dictadura franquista i, al mateix temps, recuperar certa dignitat.

No és un tema menor, es toquen sentiments encara molt frescos i a flor de pell, dels quals ja se’n parla abastament.

Però entre la multitud de coses que cal recuperar, avui vull reflexionar d’un aspecte possiblement menor que, quant tinguem temps, caldria posar al seu lloc: la traducció dels títols de pel·lícules.

Recordo, ja fa molts anys, uns comentaris de Quim Monzó a la ràdio, amb el seu estil habitual, en què explicava la ràbia que li feien algunes traduccions, i del càstig dantesc i exagerat a què sotmetria les persones responsables; proposava fer un clot a la plaça Catalunya, enterrar-los deixant només el seu cap fora, i omplir-los de veces els ulls perquè els piquin els coloms.

Parlo d’un cas concret. Una pel·lícula típica de l’època, molt bona per cert, de l’oest: She Wore a Yellow Ribbon, dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne (poca broma).

El títol original és molt poètic, “Ella portava una cinta groga”, i es refereix a la cinta que es posaven les noies que vivien als forts de Cavalleria, per tal de mostrar que el seu cor ja estava ocupat. Suposo que era una forma de posar a ratlla les desenes de nois que les devien pretendre (imagineu-vos uns poques filles d’oficials en un fort enmig del desèrtic oest ple d’afamats soldats).

John Wayne encarna un veterà capità de Cavalleria que el dia abans de jubilar-se ha d’assumir una difícil i triple missió, que comportarà la dura acceptació d’alguna derrota. La pel·lícula, d’una esplèndida fotografia, té un to amarg, poètic, reflexiu, i el títol original li escau.

Però els franquistes, amb la intenció de donar-li un caire èpic i de tirar floretes a la legió, decidiren posar els seus bruts dits damunt del títol i canviar-lo per un absurd i fals “La legión invencible”.

Per sort, la seva barroera ment no va fer malbé una bella pel·lícula que fa reflexionar sobre la derrota.

Estaria bé retornar l’autètic títol a aquesta pel·lícula, i moltes altres. Us convido a posar més exemples.

Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

 

Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín

Linx Edicions, 2020 

Sinopsi

Llums del Delta és un llibre bilingüe escrit en català i castellà que combina la poesia, la fotografia i la música. Un llibre que no ens deixarà indiferents.

Tots els beneficis d'aquest llibre van destinats, íntegrament, a l'Associació Sediments. Els diners es destinaran a projectes pedagògics i d'acció per millorar la gestió dels sediments del riu Ebre, una tasca clau per poder mantenir el Delta en bon estat.

intent humà d'arribar al cel

Com es pot definit aquest intent humà d'arribar al cel? Inútil? Ambiciós? Vanitós?

S'accepten adjectius.

Envaires el meu camí

Envaires el meu camí amb la màgia d’un bes. Recordo aquell matí; no t’esperava. Ara camino cap al balcó dels teus llavis ple d’incertesa i il·lusió alhora.

.

Text inspirat en una foto del blog Màfia mental.

Recordant col·laboracions blocaires de fa 10 anys

Avui és l’aniversari de la mare i li cuinaré un regal especial. Li xifla la xocolata, i he comprat cireres confitades per decorar el pastís, i una espelma ben grossa, només una, sense posar els anys que fa, que sé que no li agrada. I el pare plegarà abans de la feina, i abans que arribi apagarem els llums de casa, i ens amagarem darrere del sofà, i quan obri la porta saltarem cridant felicitats!, i ens donarem petons que sonaran dolços, com cireres confitades.

Una nova participació al blog de Contes divers.

En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

 

En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla

Baula Edicions, 2020 

Contes plens de fantasia i imaginació

Quan en Miquelet fa vacances a la masia dels avis, li agrada esmorzar torrades amb mel. I, com que sempre vol aprendre coses, es pregunta d’on ve, aquesta mel que tant li agrada.
Mentre caminen pel bosc amb l’àvia, en Miquelet descobrirà perquè hi ha mel amb gust de romaní, d’espígol, de farigola...

Al bassal

Ella no vol compartir el núvol de sucre. Pluja tèbia d’estiu. Al bassal es reflecteixen les llums de la fira. Al bassal, només al bassal.

Les vides excepcionals dels viatgers, de Xavier Lluís

Una seria amenaza

 Una nova col·laboració a la revista digital cultural argentina Ají.

A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula Bowles

 

A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula Bowles

Baula Edicions, 2020

Una història de bruixeria i d’amistat

La Wanda és tan tímida que no vol ni parlar. Serà capaç de pronunciar les paraules màgiques que salvin la seva amiga?
Una divertida història de bruixes, escoles de pocions màgiques i amistat a prova de dificultats.

La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela

Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso

 Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso

Baula Edicions, 2020 

 Una història tendra i entranyable

L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Un llibre emotiu i bellament il·lustrat que ens parla, amb la veu narradora d’un infant, de la mort de l’àvia.