A la verduleria, una dona agafa peres d’un basquet amb delicadesa, mentre es queixa que hi ha gent que, després de tocar la fruita, la torna a deixar al lloc per a agafar-ne una altra, i que això no s’ha de fer mai, i menys ara, en temps de pandèmia.
Un minut més tard, exclama:
-Ui, aquestes peres són de La Rioja?
-Sí –confirma la dependenta.
-Ai, doncs no, jo no en volia de La Rioja!
-Més cap allà –indica la dependenta- n’hi ha de Lleida.
-Ah, doncs les canvio, les canvio; si no et sap greu, deixo aquestes.
Es veu que aquella exigència de no tornar la fruita que has tocat ha passat a la història.
I la dependenta, diplomàtica, diu que no, que no li sap greu.
De vegades, la nostra exigència envers els altres, és tan gran com la facilitat de disculpar-nos a nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada