CONVERSES AGAFADES AL VOL
Mentre estic a una sala d’espera,
una dona que hi treballa atén una trucada personal, visiblement irritada. Surt
de l’auricular el plor d’una xiqueta presumptament penedida que s’escolta des
de lluny (té posat el mans lliures?); n’ha degut fer alguna de grossa que
sembla afegir-se a una llista que s’endevina llarga.
-Et fotré una hòstia virtual! Et
penses que estic aquí prenent el sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada