Rampa de pujada al Pont Roig, sovint transitada per gent que passeja o fa esport. Quan començo la baixada, em creuo amb un pare i el seu fill d’uns vuit anys, tots dos en bicicleta. El xiquet, al límit de l’esforç, intenta finalitzar amb èxit una pedalada més. Son pare l’anima al darrere, sense oferir-li cap mena d’impuls que no sigui emocional. A manca d’un parell de metres per a arribar dalt de la rampa, el xiquet posa un peu al terra, i la bicicleta cau cap a un costat. Son pare l’aplaudeix sense deixar d’animar-lo, li diu que quasi ho aconsegueix.
Segur que ho aconsegueixen aviat; només depèn d’ells i, en certa manera, ja ho han aconseguit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada