qui va inventar el telèfon?

 

Fa una anys vaig iniciar una etiqueta al blog sobre acudits.

L’humor sempre m’ha acompanyat. Ha estat una bona eina per a navegar per la vida i, en general, el bon humor és una de les característiques que acostumo a trobar entre els meus millors amics.

Però els acudits, a banda de ser un bon exercici d’enginy, sovint són una bona manera d’entendre com funciona la vida i les relacions humanes, i una excusa per a reflexionar. I d’això es tracta aquesta secció.

Un acudit que sovint recordo és aquest:

.

Un pare discuteix amb son fill i finalment, per a acabar-ho d’una vegada, sentencia: els pares sempre tenen raó perquè en saben més que els fills.

-Ah sí? –respon el fill- Doncs a veure, qui va inventar el telèfon?- el repta.

El pare satisfet de poder donar una lliçó al fill, contesta amb seguretat: Graham Bell!

-Graham Bell?-contesta el fill- i com és que no el va inventar son pare!

.

L’acudit és un trampa, perquè es podria haver resolt també a la inversa, o sigui: Graham Bell? I com és que no el va inventar son fill!

Tots som fills i, la majoria, també som pares alhora, per tant, l’acudit és un engany, un truc que demostra que tot pot observar-se des d’un altre punt de vista, que la nostra posició no és única, que la nostra mirada pot adreçar-se a moltes direccions.