Pàgines

23 d’abril 2021

VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta





Em plau compartir amb vosaltres que avui m'han concedit el VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta.

L'he guanyat amb un recull de disset relats amb el fil conductor de l'esport. Sovint es parla de l'esport i la cultura com si fossin rivals, i en aquests relats he mirat de fusionar-los.

L'esport proporciona  alegries i passions diferents a la poesia o l'art. Les primeres són col·lectives i viscerals, les segones, íntimes i profundes. No cal comparar; es pot gaudir de tot. A més, molts esdeveniments esportius ens fan viure guions que semblarien inverosímils a la ficció, amb finals d'una emoció que arriba fins al límit, a l'últim segon.

Però en el meus relats utilitzo el recurs de l'esport per a arribar a sentiments més íntims i quotidians, molt habituals a la resta de la meva obra. Com a exemple, hi ha relats ambientats en l'esgrima, el ciclisme, el golf o la petanca. D'altra banda, com a exercici literari, també he gaudit descrivint determinats moviments i gestos propis de cada esport.

M'emociona rebre aquest premi a la ciutat d'Amposta, precisament enguany. Per algú que ve del Priorat, m'he trobat molt còmode a Tortosa i a les Terres de l'Ebre en general, i me les sento absolutament meves. Fa molts anys que em sento vinculat a Amposta i la seva Biblioteca, participant en molts actes, acudint a les Jornades de les Lletres Ebrenques, una de les cites anuals més esperades i on m'ho passo més bé. I el 2013 vaig tenir l'honor de rebre el Mèrit de les lletres ebrenques. Però m'emociona rebre'l precisament enguany, i salvar el confinament comarcal, quan no fa ni un més que ens deixés Josep Igual, quan el cop de la notícia encara em fa mal i em costa parlar d'ell sense emocionar-me. 

Després de llegir un relat del recull, acabo amb el fragment d'un dels dietaris de Josep Igual: 

Quan et poses a escriure és convenient pensar que et vigila un dels grans des d’algun espiell. Però, també, és convenient provar d’emprenyar-lo una mica.

Sempre pensaré en Josep com un d'aquests grans. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada