Guia per un dia.

 

De vegades –o sovint- la gent de la cultura ens lamentem de la poca repercussió que obtenen les nostres activitats, que es venen pocs llibres o discs, que assisteix poca gent a alguns actes que tenen poc o nul ressò mediàtic.

Però tots aquests laments queden oblidats i superats amb escreix quan passen coses com la que avui explico.

Fa uns dies l’amic, músic, escriptor i mestre, Ernest Redó, m’envia la invitació a un acte acompanyada d’un àudio on diu, entre altres coses: “és un projecte molt, molt guapo, ens faria goig i il·lusió comptar amb la teva presència, perquè sé que t’estimes l’escola”.

L’activitat es diu “Guia per un dia”, un projecte que ha permès l’alumnat de l’Escola Remolins, segons exposa al tríptic que ens donen “aprendre i gaudir de la història treballant dins del nostre municipi. Mitjançant el teatre es converteixen en personatges de tres èpoques diferents (prehistòria, edat antiga i edat medieval) que guiaran els espectadors per la fascinant línia del temps de la nostra estimada ciutat”.

I jo sóc un dels privilegiats espectadors.

En arribar a l’edifici de l’antic Escorxador, veig a Ernest parlant amb Ricardo Gascón, i de lluny, tot i les mascaretes, endevino els seus somriures.

Ernest, neguitós, ens deixa, perquè ha de preparar els últims detalls.

I comença la guia teatralitzada, en què les xiquetes i xiquets de Remolins, després de donar-los les instruccions que cal seguir de prevenció contra la covid, i posar-nos un gomet de color roig o de color blau, ens passegen per diverses escenes de la nostra història, que també és la seva. S’han après molt bé cada paper, i només de tant en tant, Ernest, acostumant a moure’s entre escenaris, els fa alguna indicació sobre el to de veu i la velocitat en què reciten, amb moviments precisos de braços i mans. No és fàcil, ni tan sols per a un adult, parlar de forma clara i entenedora, amb públic davant, en un espai com el Museu. Ho fan molt bé. Certament potser alguna paraula es perd, però tranquil, Ernest, tranquil, s’entén tot perfectament; s’entén el missatge, s’entén el treball, s’entén la lliçó magnífica que ens donen aquestes xiquetes i xiquets d’orígens ben diversos, tortosines i tortosins tots, hereus d’aquesta història esquitxada massa sovint de lluites i intolerància.

“Tant de bo els homes i dones del futur facin de Tortosa una ciutat on es pugui viure i conviure”, acaben dient.

I jo estic agraït i orgullós de tenir amics com l’Ernest Redó.

Història, educació, cultura, implicació, emoció, amistat...

Felicitats, amic, i a Gemma Aragonès i la resta de mestres implicats, i a Eva Castellanos, tècnica del Museu, i a l’Escola Remolins.