Límits

 

Una parella gran camina agafada del bracet pel passeig de Ribera. Ell, amb pas insegur, s’agafa més a ella, que ella a ell. S’aturen en un punt en concret. Miren endavant un moment, intercanvien impressions. Després d’un breu instant de dubte, es giren se’n tornen. Potser perquè havien arribat on s’acaba l’ombra dels arbres, o al límit on s’acaben les forces que calculen necessàries per a tornar. Els límits de vegades són tan tirànics com imprecisos.