Com a treballador de l'Ajuntament sovint atenc persones que ens transmeten queixes o peticions, i com a escriptor, tinc el costum de fixar-me en certs gestos o hàbits humans. En aquestes peticions que ens fa la gent, especialment quan són de forma oral, sovint noto una mena de necessitat de justificar la petició amb dades que no aporten cap informació rellevant. Per exemple, una persona truca per dir que no funciona bé l'aixeta de l'aigua de l'àrea d'autocaravanes, i afegeix, amb accent clarament valencià, que és un usuari habitual perquè sa filla viu a la ciutat. Aquesta dada ens fa invertir a ell i a mi uns segons que, en principi no són imprescindibles per a la tasca objecte de la trucada, però deuen estar lligats a alguna altra mena de necessitat humana. Les coses realment importants de vegades s’escolen entre la quotidianitat.
De vegades pot ser la necessitat de comunicar-nos amb els demés, de sentir que ens escoltant i que ens fan cas.
ResponElimina