Una sala plena de cors trencats, d’Anne Tyler
En Micah Mortimer té
poc més de quaranta anys, viu al nord de Baltimore i arregla ordinadors a
domicili, a part de fer feinetes de manteniment a l’edifici on viu. I és
persona de rutines estrictes. Té una relació amb la Cassia Slade, però cadascú
viu a casa seva i es veuen diverses vegades per setmana. La seva família
bulliciosa l’aprecia i es riu una mica de les seves rareses. I, tot i la seva
vida poc vistosa, se sent feliç. Però la vida que portava se li comença a
esmicolar quan la Cassia li explica que la faran fora de casa seva i el fill de
divuit anys d’una antiga nòvia de la universitat es presenta a casa d’en Micah
i li diu que podria ser fill seu.
La guanyadora dels
premis Pulitzer, National Book Critics Circle i Pen/Faulkner, amb l’aparença de
senzillesa i transparència que li són característiques, dona una obra mestra on
cada detall és profundament revelador. Anne Tyler escriu amb empatia i
perspicàcia per la natura humana i en aquesta novel·la breu i intensa posa el
focus sobre un personatge que no connecta amb el seu voltant... fins que no li
queda altre remei.
Un personatge que s’encarrega
de petites reparacions a l’edifici, i de solucionar problemes informàtics,
passes diminutes per a la humanitat, però d’enorme valor per a la seva
clientela. Tot i això, la seva vida és un bagatge de derrotes; no grans
derrotes o drames, sols amb el pes suficient perquè se li comenci a vinclar l’esperança.
La soledat en què viu, i els hàbits que metòdicament conrea, són una mena de
bot salvavides que es construeix, o de cuirassa.
Una corrua de petites
històries, que viu en primera persona o com a testimoni ocasional, i que
desperten un interès majúscul a un amant dels relats breus i intensos com jo.
Tornaré a acudir a l’Anne
Tyler, sense dubte.
Us deixo un fragment:
“A vegades, quan
tractava amb la gent, tenia la sensació que estava fent anar un d’aquells
artefactes caçapeluixos de les fires en què cal atrapar el premi amb l’ajuda d’unes
pinces metàl·liques poc manejables que t’obliguen a treballar des de massa
lluny”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada