El nostre fill de dotze anys, per a un treball sobre la Guerra Civil, fa una entrevista a sa iaia. Entre altres coses, li explica que escoltaven la Pirenaica. Després li ensenya el resultat a l’ordinador, en un powerpoint amb fotografies que ha tret d’internet, algunes de Tortosa bombardejada. Sa iaia, una mica alarmada en veure les seves paraules escrites, em pregunta si podem tenir algun problema per parlar de la Pirenaica. Aprofito l’anècdota per a fer-li entendre a mon fill les dimensions de la terrible temor que devien passar aquells anys, si vuit dècades després encara la porta dins del cos.
(interessant llegir els comentaris posats al mateix apunt a facebook)
Ostres! M'has retornat a la infantesa, el meu pare també sempre buscava la ràdio pirenaica, ("la única emisora española sin censura de Franco" repetien i repetien) que se sentia molt malament, amb sorolls i per a mi i els meus german, que érem petits, era un rotllo. Santa paciència que havíem de tenir. El pare ens feia callar perquè sinó no la sentia.
ResponElimina