Les coses senzilles

 

Ens visita un tècnic per a mirar de solucionar un problema de la caldera de l’aigua calenta. Fa uns dies que es para als pocs segons d’intentar engegar-se. Després de mirar-se-la una estona, i preguntar-me si em dona aquest problema sovint, m’explica, alliçonador, la situació. Opina que el problema rau -en un territori que genera tanta energia elèctrica-, en la mala qualitat de l’electricitat que arriba a determinades zones de Tortosa; una instal·lació dels temps de Franco, afegeix. La caldera està bé (jo patia perquè l’aparell ja té una edat), però l’electricitat que li arriba no és la que ella s’esperava, la màquina no se n’adona que s’està engegant, i es para automàticament. Confessa que, a part de mirar si està bé, no li ha fet res, tan sols girar l’endoll; es tracta d’un truc de veterà que normalment funciona, una manera d’enganyar la màquina. Si es reprodueix el problema, aconsella instal·lar un transformador, i solucionat. Li pregunto si la inversió valdrà la pena, atesa l’antiguitat de la caldera. Em tranquil·litza i aposta per aquesta vella màquina: “Ui, durarà més del que et penses! És una màquina senzilla, i les coses senzilles donen menys problemes”.

No sé si aquesta norma només és vàlida per a les màquines, o pot aplicar-se a les persones, a la vida.