Com aquella olor de mandarina

 

Avui ens arriba la notícia de la mort d’un familiar, un home ja gran, que portava uns anys amb diverses patologies, però no semblava que el final fos tan imminent, tan ràpid, sense un llarg patiment. És un home bo, entregat a la família i al seu poble, on ha participat de forma generosa en multitud d’associacions. Un home de la terra, amant de tradicions, hereu i exemple de la filosofia de l’esforç, a qui no se li coneixia ni una queixa ni una recriminació, sempre disposat a arremangar-se, al que convingui. Com moltes persones de camp, atresorava una saviesa ancestral, una intel·ligència pràctica, i una amor per la terra i els seus fruits a prova de les injustícies del mercat. La mandarina, la garrofa, l’auliva... avui estan de dol.

A primera hora m’havia emportat a la feina, per a esmorzar, un parell de mandarines. Abans d’arribar al tanatori m’adono que a la butxaca de la jaqueta hi resta un tros de tronxo del que en penjava una. M’ho prenc com un homenatge. Les mans em fan olor de mandarina, aquella olor dolça i agradable que no marxa, com el record de la bona gent.