L'espectacle de la vida, de la presentació a Tortosa

 

5 de novembre de 2021. Presentació del llibre L’espectacle de la vida a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.  Sovint es diu que els contes han de ser rodons, però també m’admira quan la vida ens regala alguns cercles que es tanquen o que es reinicien eternament; avui crec que se’n donen uns quants.  La sala s’omple amb companys de l’Ajuntament, membres entusiastes dels diLLUMs, del Club de Lectura, de la Biblioteca, que sempre em fan sentir com a casa, gent amb qui comparteixo complicitats, afecte i estima, fruit de molts anys de buscar sinèrgies, de crear vincles i xarxes d’il·lusió, i tota aquesta família de lletres que acumulo és un dels més valuosos tresors. Com sempre en aquests actes, em sabrà greu no disposar de prou temps per a parlar en calma amb tothom. Aquests és el dissetè llibre meu que presento, però noto com m’emociono encara després dels anys, o fins i tot encara més. I també ariba la família, amb el gran protagonista del llibre, el nostre fill, i l’emoció comença a fer-me tremolar per dins perillosament. Per sort, no començo parlant jo. M’acompanyen a la taula els dos coeditors, Eduard Boada de Ganzell Editors, i Jaume Llambric d’Editorial Petròpolis. Eduard, començant a enllaçar alguns cercles, parla dels dos dietaris anteriors, publicats per Petròpolis, Molles per no perdre’m, i Per no perdre’m les molles, inclosos i revisats en aquest llibre, però també esmenta el llibre La vida darrere de l’aparador, on narro una mena de viatge pels comerços de la ciutat, i on ja descric la vida com un espectacle. Jaume continua dibuixant cercles, i llegeix un poema de Gerard Vergés, que presentà el primer dels dietaris, i per l’art de la màgia literària el fa present també avui. Quan em toca a mi, llegeixo el fragment del llibre en què narro la presentació del segon dels dietaris, amb el mateix escenari, amb quasi les mateixes persones a la taula, i sensacions molt similars. Intento transmetre una forma de mirar amb atenció i sense prejudicis tot allò que ens envolta, fins al més petit detall, i a gaudir de les emocions que atresora, si és que tenim emocions dins nostre. Poso exemples llegint més fragments, ambientats a l’ajuntament, a la vora de l’Ebre, descripcions de gestos senzills de persones anònimes, retalls de converses que agafo al vol i, sobretot, una col·lecció de valor incalculable de vivències i reflexions que he gaudit al costat de mon fill, a qui està dedicat el llibre. Intento seguir amb la lectura d’un fragment en què recordo mon pare, però no puc, i li cedeixo el llibre al Jaume. Després faig una mena de joc per a mostrar com creo aquest dietari que continua. Poso davant del micro el meu mòbil, on ahir vaig gravar in situ un nou apunt inspirat per unes deixalles a la vora d’una illa de contenidors. Per a acabar, mostro a la pantalla unes quantes fotografies de petits objectes trobats al carrer, o personatges anònims, que són un bon exemple de la meva manera de mirar i admirar el món proper que m’envolta. Tot plegat, he provocat unes quantes rialles i una bona colla d’emocions que m’han fet tremolar la veu més d’un cop.

L’endemà li pregunto a mon fill què li va semblar l’acte.

-Molt bé, em pensava que hauria estat avorrit.

-Sempre intento que la gent no s’avorreixi.

-I ho aconsegueixes. 

Una pàgina més del nou dietari, del Molles 4.

Gràcies a tothom per assistir, alguns fins i tot vinguts de fora de Tortosa només per a estar al meu costat, a la gent de la Biblioteca per posar-m'ho tot tan fàcil i amable, als editors per creure en mi, al vídeo de Rafa Ricote, a les fotos de Marta Escolà i la demès gent a qui li he pispat.

Podeu veure l'acte que es va transmetre en directe en aquest enllaç. 

I podeu veure el vídeo de Rafael Ricote.