Sobre fidelitat, cants de sirenes i tarifes telefòniques

 

Truco a la meva companyia de telefonia, alarmat per un SMS en què em parlen de forma inconcreta de tarifes, de millores, de regularitzar la diferència... Demano explicacions i qui m’atén, de veu jove i trencadissa, no resol els meus dubtes, ans al contrari, ni em planteja solucions, com si l’increment de serveis que no he sol·licitat fos una decisió divina inalterable. Això sí, per a treure’s el problema del damunt, o seguint un protocol que deuen tenir més que assajat, diu que em passa a “fidelitat”. I aquí arriba la veu de Natàlia, una barreja de seguretat, suavitat i fermesa. Em demana que m’esperi uns segons, mentre remena les entranyes del meu contracte, impúdicament, divina mestressa del destí dels humans –i jo no arribo a la sola de la sabata de cap antic heroi. Llavors em proposa unes modificacions que em faran estalviar uns divuit euros al mes.

-Li sembla bé l’oferta?

Meu! La paraula oferta em sona a provisionalitat.

-I quan temps dura l’oferta? –inquireixo jo, suspicaç.

-Dotze mesos, com totes les ofertes que fem.

-I quan s’acabin els dotze mesos? –pregunto, incrèdul, a un pas de fer-me el dur, de rebutjar l’oferta/temptació i trencar el pacte amb els déus.

-D’aquí dotze mesos, tornem a parlar –afirma amb una clara aposta guanyadora, que jo somio insinuadora.

I aquest feble heroi se sotmet al cant de sirenes i creu, pobre, que n’ha sortit un pèl vencedor.

D’aquí dotze mesos posaré a prova la “fidelitat” de Natàlia.