1 de gener de 2022. Matí. Vaig a llençar l’orgànica. M’aproximo a l’illa de contenidors. Un ciclista entra a la placeta, i s’atura davant del contenidor marró. Arribo mentre pela un plàtan i subjecta la pell amb els dits, alhora que manté l’equilibri cavalcat a la màquina. M’avanço a obrir la tapa i la mantinc així amb una clara invitació perquè hi llenci les despulles del plàtan. I ho fa amb un somriure alhora que diu: “Gràcies, molt amable”. I aquest és el primer contacte humà fora de casa enguany. M’ho pren com un presagi dels bons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada