I l’autopista de sobte es fa humana i tendra

 

Avanço un dels molt camions que et trobes per l’autopista. És una maniobra que, sense deixar de posar-hi tota l’atenció, fas amb cert automatiste. Però de reüll veig un nom a la lona del camió: Rocamora. Es tracta d’una empresa familar de transport de Cornudella que, amb la seva sola presència, enmig d’un sol implacable de migdia i de la remor constant de motors, em trasllada al meu poble i a la meva infantesa. És el nom d’una coneguda família del poble, d’un company d’escola, i una paraula que vaig escoltar centenars de vegades en boca de mon pare, perquè a la seva feina de paleta sovint tenia relacions amb el Rocamora per al transport de material d’obra. I l’autopista de sobte es fa humana i tendra, i li dic adéu des del retrovisor. Amb un nus a la gola.