Divendres passat, 25 de febrer, vaig acudir al Club de Lectura de L'Aldea, que condueix l'amiga Pilar Cabrera, per a comentar A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020).
Els Clubs de lectura són una llepolia per a mi, una de les meves activitats preferides, perquè no cal intentar convèncer ningú que llegeixi el llibre i, en canvi, rebràs diversitat de comentaris, sensacions i emocions que els teus textos han general. I si en general són una llepolia, en aquest cas em fa especial il·lusió per molts motius: és la primera activitat literària que faig a L'Aldea, i amb un llibre que, pobret, va patir el confinament, després de presentar-se el 5 de març de 2020, per la qual cosa no l'he pogut compartir com m'hauria agradat.
Pilar, sempre molt atenta i afectuosa, després de regalar-me una de les seves abraçades, em té preparat un senzill i delicat obsequi a la taula des d'on parlarem: tres caragols que representen la meva família. Tots tres en fila, seguint un camí incert, són una bona imatge per a acompanyar aquests relats a mig camí de la incertesa.
La tertúlia és molt enriquidora, de les més llargues que recordo, i passen sense adonar-nos-en més de dues hores. Em sento feliç perquè capto que el llibre ha agradat, que les emocions han fet diana, i comentem molts dels contes. resumeixo la meva trajectòria literària, els dubtes inicials, el camí que m'ha portat de la ficció basada en fets quotidians, a narrar els fets quotidians de forma literària als meus dietaris, perquè he fet que m'acompanyi L'espectacle de la vida. Realitat i ficció es difuminen en tots dos llibres, i són dos monedes de la mateixa cara.
Hem començat a les quatre de la tarda a ple sol i amb una calor poc usual al mes de febrer; i acabem quan la llum comença a fer-se tèbia i delicada.
Al final, em regalen productes de la terra: arròs i licor d'arròs. Potser, sense pretendre-ho, un simbolitza els meus textos on explico la realitat, i l'altre, els que hi afegeixo ficció.
Reservarem el licor per a un dia de festa, i recordaré la llum suau que va caure una tarda a L'Aldea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada