HEROIS QUE ET SEGUEIXEN DE PROP

 

Diumenge de febrer. Des de l’altre costat de carrer, veig passejar per la vora del riu un pare i el seu fill. El xiquet, d’uns quatre o cinc anys, va amb patinet i l’estrena aquest dia, o deu ser un regal de Reis, perquè es nota que no té gaire destresa encara, i aquell precari equilibri que tenen els nens petits, acompanyat de la gosadia de la inexperiència. Son pare el segueix de prop, de molt a prop, amb l’esquena lleugerament inclinada i els braços a punt d’evitar una possible caiguda del xiquet. Alguns herois, a manca de super poders, han d’estar sempre a l’aguait. És una imatge molt familiar i, de fet, cent metres més endavant, trobaré una parella similar. El que em crida l’atenció d’ells és la roba que porten, perquè tots dos van vestits iguals, amb una dessuadora a ratlles blanques i negres i caputxa. Això és habitual en germans, per a evitar que es barallin, però mai m’hi havia fixat en pares i fills. Me’ls imagino el dia que les van comprar, com els va fer gràcia trobar-les a joc, com feien broma potser intercanviant-les, rient del gran que li aniria a l’un, i l’impossible que seria posar-se-la l’altre. Potser, algun dia, al xiquet li anirà bé la de son pare, que ja no el seguirà de tan a prop, i el fill somriurà satisfet del molt que ha crescut, i el pare sentirà aquella barreja estranya de petit pànic i orgull.

(Si us agrada aquest apunt del dietari, n'hi ha 844 de similars al llibre L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petòpolis, i que podeu aconseguir dedicat si ho demaneu en fer la comanda a La 2 de Viladrich )