1 de març. Presentació a La 2 de Viladrich de Portes endins, una novel·la de Jordi Cantavella on el protagonista i narrador és un ascensor, però no un ascensor qualsevol. Posar un objecte com a centre d’un text és una estratègia molt lúdica i engrescadora, encén la imaginació, i és força habitual en relats breus, però utlitzar aquesta estratègia per a tota una novel·la no és fàcil, i Jordi, amb el seu ofici i sentit de l’humor, se’n surt.
Es tracta d’un ascensor instal·lat a Barcelona el 1918, a l’estil modernista de l’època, i a través de la seva mirada, oïda, i altres habilitats que haureu de descobrir, ens narra gran part de la història del nostre món del segle XX, així, en general, i en concret del nostre país, i del petit ecosistema que representa l’edifici on ell puja i baixa segons li demanen, o escull ell fent ús d’una llibertat que s’atorga ell mateix
Durant la presentació destaco algunes de les moltes facetes de la personalitat d’aquest aparell, i l’autor ens va dient amb les que se sent identificat, que en són moltes: orgullós, feminista, irònic, tolerant, antitabac, sensible, sorneguer, justicier, venjatiu , esquerranós, ateu, idealista, decebut, xafarder, malfiat, trapella, nostàlgic, revolucionari, digne, memòria, solidari, empàtic, màgic, tendre, compassiu, i, sobretot, humà.
Endolcim l’acte amb l’actuació musical de Genis Ferri a la bateria i Pedro Alférez a la guitarra i la veu, que interpreta dues cançons seves: una amb lletra de Rosalia de Castro, i una altra que em dedica, perquè sap que m’agrada molt, Les dames del passeig de Gràcia, amb lletra de Josep Carner, que podeu escoltar en aquest enllaç.
Música, literatura, història, vida, emocions, somriures, amistat..., estones agradables i enriquidores que passem, amb l’excusa dels llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada