Fa uns mesos, Juan Carlos Borrego va comentar a les les torbades dels diLLUMs d'arts al forn la seva voluntat de reemprendre les rutes literàries que feia, especialment, a la zona del Penedès, i que ara voldria realitzar a les Terres de l'Ebre.
La seva especialitat és la muntanya, però, obert de mires, li va semblar bé iniciar el projecte amb una ruta urbana per Tortosa amb el meu dietari L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis, com a fil conductor, que vam realitzar el passat dissabte al matí.
L'itinerari no va ser gaire extens. Es va iniciar al passeig de Ribera, va seguir pel parc municipal, avinguda Lleida, Pont Roig, vam baixar a la vora del riu, vora el Mercat, el carrer de la Rosa, plaça de l'Absis i plaça de la Catedral, tot espais on em vaig inspirar per a escriure els apunts del meu dietari, que acostumen a coincidir amb el meu recorregut quan surto a caminar, amb l'Ebre de fidel acompanyant, i molts apunts prop de l'àrea de jocs infantils del parc, que em portaren el record de moments molt emotius.
He fet moltes lectures dels meus textos, és una de les activitats que més m'agrada, quasi més que escriure. M'emociona llegir-los i reviure'ls en veu alta amb públic davant, però mai ho havia fet com dissabte passat, en ruta, als espais que feien més viu i real els textos llegits. Una activitat com aquesta, en moviment, resulta molt més amena, fomenta l'intercanvi d'impressions, la participació activa de tothom, i et trobes a mercè dels imprevistos que sempre aporten alguna cosa.
Hi va haver dos moments que semblaren d'una coordinació perfecta. A la vora de riu, llegeixo un text on cito Lo Sirgador que avança Ebre amunt, tot just al moment en què el vaixell arriba d'un dels seus viatges. A la plaça de l'Àbsis llegeixo un fragment on, entre moltes altres coses, cito un noi que travessava la plaça amb un patinet, i tot just en aquell precís instant, ni cinc segons abans, ni cinc segons després, un noi passa en patinet pel meu darrere. Tothom riu i pensa que ho estic improvisant, però es tracta d'una deliciosa coincidència.
En resum, un parell d'hores molt agradables, tot i que el matí sense sol no convidava a passejar, tot i que le vent va afegir-se a la festa, fent notar la seva presència, però sense exhibir tota la força de què és capaç. Els assistents, gent amiga i amb anys de complicitat, m'ho va posar tot més fàcil.
Acabarem amb un vermut al Forn de la Canonja, cansats, i vull creure que una mica més feliços, amb el gust a la boca dels moments petits, senzills, propers i humans que hem reviscut durant la ruta.
La veritat és que m'han quedat ganes de repetir-la un dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada