Ahir vaig acompanyar Xavier Aliaga a la presentació de seva nova novel·la Ja estem morts, amor, una de les tres finalistes al premi Llibreter d'enguany, a la llibreria la 2 de Viladrich.
Fa anys que conec Xavier Aliaga, des dels bons temps dels blogs; ell mantenia Sota la creueta, des de Xàtiva. Vaig establir una relació molt especial amb gent d'arreu dels Països Catalans, amb els quals m'uneix, perquè no dir-ho, l'estima. Encetàvem un canal nou canal, experimentàvem, jugàvem, trencàvem barreres que semblaven infranquejables, sobrevivíem a la indiferència dels grans mitjans de comunicació tradicionals.
Des de Tortosa, sempre he tingut en ment la idea de buscar la proximitat amb els autors del País Valencià, i crec que en aquest sentit he fet una tasca modesta, dins de les meves possibilitats, però convençuda i constant, i n'he convidat una bona colla al programa de televisió de Canal 21 Ebre, als Clubs de lectura, a les Jornades Literàries de Cornudella.
Xavier Aliaga ja va vindre fa molts anys, i ara torna amb aquesta novel·la tan dura, però també delicada. Un difícil equilibri que ha assolit amb èxit, amb originalitat, amb sensibilitat exquisida, i que sigui una de les novel·les finalistes del Premi Llibreter em fa content.
Parlem de tot plegat a Viladrich, sobre la tasca d'escriure en general, i sobre les dificultats que li ha comportat aquest llibre que no us deixarà indiferents, que segurament us farà sentir tristesa, però, sobretot, us trasmetrà una gran humanitat.
Fa uns dies en vaig llegir un fragment a youtube.
Gràcies a les fotos, com no, de rafa Ricote.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada