Fa molt de temps que em dedico a la tasca al plaer de col·leccionar amics de lletres, sobretot de les Terres de l'Ebre. Quan en descobreixo un m'hi poso en contacte, faig difusió dels seus llibres, provoco i accepto complicitats, faig xarxa, jugo, m'enriqueixo...
L'any 2010 vaig captar que un tortosí que desconeixia, un tal Ernest Redó, havia publicat la novel·la Per si obres la porta. M'hi poso en contacte, i establim una tèbia relació, perquè ell vivia a Girona. Les xarxes faciliten el contacte, però no hi ha res com la proximitat. Tot i això, intuïa algú interessant al darrere. Un dia que ell estava de visita a la família, vam coincidir a Tortosa; ens il·lusionà el trencament de la virtualitat.
Pocs anys després, em comunicà que tornava a viure i a treballar a Tortosa.
A partir d'aquell moment, el feeling que intuïa al principi s'ha vist superat per la realitat. I estem teixint una bona amistat, amb fruits tan saborosos com un inoblidable cafè, o una llarga corrua de complicitats culturals, educatives, activistes...
Fa pocs dies, no ha dubtat un segon en acceptar un repte, i el resultat és la magnífica lectura que fa del conte "No tremolar", inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Potser és un dels meus relats més contundents, i li escau el so de rock de la seva banda Obscens, que podeu veure gràcies, un cop més, per Rafael Ricote.
Complicitats com la d'Ernest són motor creatiu, gasolina, espurna, velocitat, força, i amb una font d'energia inesgotable.
Ah! I el que xalem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada