El nostre pitjor enemic

 El nostre pitjor enemic va ser la primera novel·la que vaig acabar, possiblement el llibre que em va deixar més exhaust en acabar-lo d'escriure, més insegur, però que va guanyar el primer premi on vaig enviar-la, el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

El vaig rellegir desenes de vegades, cada capítol, cada paràgraf, cada frase; crec que obsessivament, fins quedar esgotat. No tenia perspectiva per a valorar-la.

I després del premi, i de descobrir que va agradar força, i que fins i tot per a algun lector, que me'l recorda sempre que em veu, és el meu millor llibre, al final acabaré oblidant aquell esforç que vaig fer per reconvertir el meu cervell de contista tossut, que s'escriu a sobre els relats breus.

Però encara ara em costa tornar al text, tot i que amb el pas dels anys, i havent posat distància, cada cop m'agrada més.  
En aquest fragment, descric l'illa ons està ambientada la novel·la, i us descobreixo un dibuix que en vaig fer per a imaginar-me-la millor.