Converses agafades al vol
A un banc vora l’Ebre, dos homes asseguts a mig dia. Semblen treballadors que esperen que els vinguin a recollir, a l’inici, o final d’una jornada que sembla dura. Crec haver-los vist algun altre dia a la mateixa hora. Escolto com un li explica a l’altre: “... i vaig pensar que agafaria la bicicleta a les tardes, i allí s’està.”
Bé, amb aquesta calor, potser la bicicleta agraeix que la deixin on està. O potser preferiria córrer mon una mica, ni que fos alguna tarda de tant en tant.
Aquells propòsits que ens fem, sense massa convicció (no ens enganyem).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada