El passat 3 de juny vam inaugurar al Campus de la URV a Tortosa l'exposició Mirades entre veïns, dins de l'àmbit Mirades creatives del Campus extens de la URV.
L'exposició està organitzada des dels diLLUMs d'arts al forn. Al seu blog ho expliquem millor, i trobareu totes les fotografies i informació sobre l'exposició a la web corresponent.
Tota la feina de coordinació dels 23 fotògrafs, dels destins que els han assignat, etc, l'han dut a terme entre Ricardo Gascón i Rafael Ricote, comissari de l'exposició. Jo he estat testimoni de les seves deliberacions i hi he posat cullerada de tant en tant, he ajudat a escollir les fotografies de cadascun dels participants que finalment formen part de l'exposició (la resta es poden veure a la web), i he escrit uns pocs versos inspirat en cadascuna de les fotografies, que copio al final de l'apunt.
El dia de la inauguració s'ha fet palesa una constant dels diLLUMs i un dels nostres principals objectius: l'alegria, generositat i entusiasme amb què col·labora la gent, tant se val el seu gran de professionalitat, la quantitat de premis i trajectòria acumulada, les ganes que tenen de fer coses en comú. És un goig moure's enmig dels somriures i abraçades previs a l'acte protocol·lari, tot i que nosaltres, de protocol·laris, en som poc.
Us convido a mirar les fotografies, i a estar atents al destí itinerant de l'exposició.
Malmesa la història,
dempeus les pedres de l’ahir.
Aquell verd a qui som indiferents.
2 Ana M. Morell
Cavalquem la mar,
insòlita insistència.
Per no perdre’ns, un far.
3 Batiste Pla
S’alça a la roca el castell.
La majestat és al riu.
La boira és un capell.
4 Carina Ballfegó
De vegades la llum fa de niu,
i els colors són l’estàtua,
i les rames esperen que arribi l’estiu.
5 Carme Pla
La ciutat es deixa caure
al braç amic de la nit,
i el cel es fa flassada.
6 Emilio Zaragoza
Desperta encara la vida,
rebota als vidres la ciutat,
i la llum ho rubrica.
7 Ernest Sesé
El vell poder et fa ferotge,
però no te’n fiïs de la força.
Al cel no tot és fràgil.
8 Joan Gil
Maltractem el passat?
Temps en què els colors s'esvaïren,
missatges a mig desfer com a llegat.
9 Joaquin Ismael
Un bosc d’afany immortal
amb tronc de roca i rama ferma.
I la fe en un verd demà.
10 José Conceptes
Els fils de la vida
són cosits per mans estranyes.
I el carrer és una sortida.
11 Marc Prades
De vegades ens assetja
la sal de tots els tentacles,
i el blau record de la mar.
12 Maria José Piorno
Aquells camins inalterables
que ens governaven amb mà de ferro,
i recordar que tens dos cames.
13 Marta Escolà
Sediment que em fa de vida,
i l’esperança que penja d’un fil.
Caldrà l’ajuda divina?
14 Maxi Pérez
Anys d'història i nous afanys;
precari equilibri
amb dos rodetes.
15 Míriam G. Troncho
L'aroma del verd i l'aigua,
de camins solcats pels anys.
Temps de tiges tendres.
16 Pep Mola
Quan el sostre és un miratge,
és ben ample el seu passeig.
I es congela alguna imatge.
17 Pilar Madorran
La llum que esquitxa de colors
la baixada del meu poble;
i un llenç de cases blanques.
18 Piluka Diago
L’ànima de pluja
m’acompanya a cada passa.
I el món és una boca que m’engoleix.
19 Rafa Ruiz
Tremola el meu record,
és la mirada un espill,
sobre s les aigües del port.
20 Rafael Ricote
Avall assumint qualsevol risc,
com davalla salvatge l’aiguat,
com el sol mentre avança la tarda.
21 Sant Martorell
Cap camí no és fàcil,
La vida es cargola a cada pas.
És inevitable el nus?
22 Susanna Ferreres
Mestres de tants anys,
cases velles del meu poble.
Pedres que acumulen el pes de tants alens.
23 Vicent Pellicer
Guspires que ordenades
ens esquitxen el carrer de festa.
Cada color és un petit somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada