Pàgines

17 d’agost 2022

BIENVENIDOS, 40 ANYS

 

BIENVENIDOS, FA QUARANTA ANYS

Estiu de 1982, ara fa 40 anys. Sense cap mena de dubte, el major èxit musical d’aquell moment, almenys així ho vaig viure, va ser el disc i els concerts de Miguel Ríos, Rock and Ríos.

Miguel Ríos és del 1944 i, per tant, llavors tenia 38 anys, vint més que jo. El vèiem com un vell rocker que renaixia  a la seva avançada edat –encara canta, el tio, crec. Tota la vida l’havíem vist per la televisió en blanc i negre, i suposo que aquesta sensació és normal. He de dir que, tot i que els meus gustos s’estaven eixamplant a marxes forçades, Miquel Ríos no era el tipus de música que més m’agradava llavors, però em vaig deixar portar per la seva força encomanadissa, per les cançons d’una generació que “aun creía en bellos sueños”, i que somiava plena d’esperança l’arribada de l’any 2000 (quin desencís majúscul sento dos dècades després d’aquesta mítica data), i també hi devia ajudar que algú el posava un cop i un altre al pub de Cornudella aquell estiu, i que alguna orquestra, com ara Cimarron, començava a posar cançons d’aquest tipus a les festes majors de la vora, fent que aquells nois i noies que érem balléssim i cantéssim desaforadament fins a un emotiu i explosiu final amb l'himne a l'alegria, desitjant que tots els homens siguem germans.

Aquell estiu del 82 mirava de reüll un setembre que s’aproximava inexorablement, la prova que hauria de fer per a entrar a estudiar Magisteri. Era una gran passa endavant. Ja havia estat estudiant 4 anys a Tarragona, BUP i COU, a l’Institut Martí i Franquès, i a la residència Sant Jordi, on vaig arribar el 1978 amb els meus tendríssims 13 anys. Havien estat 4 anys d’enyorament del poble, per a aquell noiet tímid i introvertit, de comptar les hores que faltaven per a agafar l’autobús de tornada. Aquell estiu del 82 no sabia que a 1r de Magisteri se m’obririen nous camins, noves idees i ideals que fan que sigui com soc, i que més d’un cap de setmana preferís quedar-me a Tarragona.

Però encara estem a aquell estiu del 82, i sona Bienvenidos, hijos del rock and roll i, no ho oblidem, també Banzai!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada