Poc discreta ens vigila

 

No parlo de tu, monstre

 

Al Papúa Poètica de L'Ampolla

El passat dijous 22 de setembre, nova edició del Papúa Poètica, aquesta iniciativa de l'escriptor Paul Martín a L'Ampolla, iniciada aquest estiu, amb caràcter mensual (a partir d’ara el penúltim dijous de mes)  i que pretén unir literatura, música, amistat i bon ambient, i on participem i col·laborem des dels diLLUMs d'arts al Forn.

Es va iniciar la presentació dels llibres L'espectacle de la vida, i I sentir-se encara amb forces, de Jesús M. Tibau, que en va llegir alguns fragments. Després, va llegir també alguns relats inèdits, i també recitaren textos Montse Pallarès, Emili Gil i Paul Martín, I acompanyants de la música de Soka i els seus bols de quars, i amb la dansa de Venus.

Aquesta iniciativa sempre inclou una secció de micro obert, per a qui es vulgui afegir. En aquest cas, Pilar Cabrera, de L’Aldea, Josep Puighermanal, de La Sénia, i Luisa “Gracia” de L’Ampolla.

Més imatges a l’àlbum de l’enllaç.

Presentació de llibre a Tarragona

El proper 5 d'octubre, a la llibreria Adserà de Tarragona, presentació del llibre I sentir-se encara amb forces,  (Onada Edicions), obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta. Un recull de relats amb el fil conductor de l'esport. Literatura i esport es donen la mà per parlar d'emocions. M'hi acompanyarà l'amic i escriptor Francesc Valls Calçada.

odissea relativa

 

Carrer de Cervantes de Tortosa en obres. Un tram de la calçada i part de les voreres aixecades. Passo per un passadís fet a la vorera amb tanques de color groc, que esquiva munts d’arena, màquines i material d’obra. Una parella de dones ve en direcció contrària, i escolto que una exclama: “És una odissea, passar per aquí!”

No sé si Ulisses o Homer estarien d’acord en descriure com una odissea el trànsit per aquesta vorera. Sovint penso que som societat que ha oblidat vells sacrificis (no gaire antics), o penalitats que pateixen països veïns, i que vivim instal·lats en una queixa constant, sovint exagerada. La meva Ítaca d’avui és Barcelona, i hi pretenc arribar amb ferrocarril: tant de bo no sigui una illiada.

De tots els verins, els seu secret et donaré, de Toni Arencón

 De tots els verins, els seu secret et donaré, de Toni Arencón
Nova Editorial Moll, 2022
Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2021
Sinopsi
Barcelona, 1829. Sota el despòtic govern de Charles d’Espagnac, capità general del Principat de Catalunya, un seguit de sorprenents crims, provocats per verins, commociona l’esperit dels habitants de la Ciutat Comtal. La reacció del maquiavèl·lic comte d’Espanya no trigarà a produir-se: empresonaments, desterraments, execucions públiques…
Mentrestant, a cent noranta llegües de distància, el prestigiós toxicòleg menorquí Mateu Orfila, catedràtic de Medicina Legal i Química Mèdica de la Universitat de París, encara no pot sospitar que, amb la voluntat de col·laborar per resoldre l’autoria dels enverinaments, els avatars del destí el portaran a veure’s involucrat en les perilloses i arbitràries maquinacions del totpoderós militar, tot posant en risc la vida de les persones que més estima i la seva pròpia.

Com passar desapercebut davant d'un atac d'enveja

La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com passar desapercebut davant d'un atac d'enveja.     

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

Operació Tecla, una història de poder, de Joan Carles Blanch

 Operació Tecla, una història de poder, de Joan Carles Blanch
Cossetània Edicions, 2022

Sinopsi
Operació Tecla és una història de poder, on realitat i ficció es barregen per explicar una maniobra cuinada a foc lent durant segles que arrela en una societat, un territori, una província eclesiàstica i un regne.
A principis de l’edat mitjana, sobre la biografia del personatge mític de santa Tecla les elits creen un relat que es farà servir per legitimar la seu arquebisbal de Tarragona. El punt culminant d’aquesta estratègia ideada i executada pel poder se situa al segle xiv, quan arriba d’Orient la relíquia del braç de la santa, que és rebuda pels tarragonins amb grans celebracions. Uns actes festius que, un cop reglamentats, el poble ha anat repetint amb alguns alts i baixos gairebé des de fa 700 anys.
La vida de Tecla, la construcció de la catedral, la ciutat medieval, les intrigues d’arquebisbes, reis i papes, guerres i festes… Això i més ho trobareu a Operació Tecla, un llibre il·lustrat i didàctic adequat per a tots els lectors. Tot el que voldríeu saber sobre la relació entre santa Tecla i Tarragona, explicat i dibuixat per Joan Carles Blanch.

aquella pausa

 

Literatura a l'autobús

 

El col·lectiu cultural diLLUMs d’arts al Forn col·labora amb el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Tortosa, apropant la literatura a les persones usuàries de les línies d’autobusos municipals.

És el primer any que ideem aquesta iniciativa. D’aquesta manera, el dia d’avui, tres dels membres dels diLLUMs, Montse Pallarès, Domingo Ramos i jo mateix hem pujat a l’autobús de la L3 de Tortosa, que passant pel centre va dels barris de Remolins a Sant LLàtzer, hem explicat la iniciativa a les persones usuàries de la línia, ens hem assegut al seu costat, i els hem llegit textos breus.

La idea ha estat molt bé acollida, i ens han escoltat atentament, gràcies en part a les dimensions de l’autobús d’aquesta línia, i a l’ambient proper que s’hi viu, amb la seva conductora habitual, que coneix els costums d’una clientela assídua i, de vegades, en fa u amica de psicòloga.

A més, s'ha produït un moment màgic. Quan he començat a explicar en què consistia la iniciativa, i que jo llegiria fragments del meu dietari, on parlo de coses senzilles que veig al meu voltant, la conductora ha exclamat que sap qui soc, que jo he escrit sobre ella. I és cert, al llibre L'espectacle de la vida hi ha un apunt on parlo d'una conductora que baixa de l'autobús a la plaça de Remolins i parla amb una dona. I precisament aquest és un dels fragments que portava preparats per a llegir. Ha estat especial llegir-lo mentre ella condueix. El podeu llegir en aquest enllaç.

 M’agrada molt fer aquest tipus d’activitats, fora dels espais habituals com Biblioteques o llibreries, i he fet recitals de contes a fàbriques de xocolate, bars, floristeries o botigues.

Al Papúa Poètica de L'Ampolla

 Aquest dijous 22 de setembre torno al Papúa Poètica, aquesta iniciativa de l'escriptor Paul Martín a L'Ampolla, iniciada aquest estiu, amb caràcter mensual i que pretén unir literatura, música, amistat i bon ambient.

Aquest cop presentaré els llibres L'espectacle de la vida, i I sentir-se encara amb forces, i recitaran textos Montse Pallarès, Emili Gil i Paul Martín, I acompanyanys de la música de Soka i els seus bols de quars.

Rafael Fabregat a Tens un racó dalt del món

Comencem nova temporada del programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, amb la visita de Rafael Fabregat.

Amb ell parlem de les seves premiades obres de teatre, Cendres al llac, Procés a Margarida Porete, i Magister.

I Sergi Bassa de la llibreria Bassa de Móra d'Ebr erecomana el llibre Un paradís com el nostre, de Laia Beltran i Borja Duñó.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Joan Ramon Coll.

El programa es podrà veure en directe el 20 de setembre a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.

I ara també a 21Ràdio.cat  

Al club dels batecs de Lo Pulmonet

 Un dels al·licients i alegries d'aquesta vida literària és col·laborar sovint amb bona gent. Com a mostra, David Comuñas, que ja va participar a la producció del curtmetratge Espantant gavines, amb altra bona gent com Jesús Ferré i Xavier Miró, entre altres.

L'any passat David va iniciar un projecte sorprenent, original, agosarat, que només pot ser fruit d'una ment i d'un cor creatiu com el seu, amb el centre d'operacions a la finca Lo Pulmonet del Perelló. Us convido a visitar la seva web per a saber més detalls. 

Una forma de participar és formar part del club dels batecs, per un cost de a partir de 20 euros anuals, i que dona accés a les activitats lúdico culturals que realitza a Lo Pulmonet, i a una narració mensual amb què col·laborem diversos autors. Aquest mes, el relat que ofereix als seus membres és un conte inèdit meu, que he cedit amb molt de gust. 

Com mantenir l'objectivitat davant tots els gustos de gelat

La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com mantenir l'objectivitat davant tots els gustos de gelat.     

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

Metàfora del país?

 Encomano dos lectures obligatòries per a 2n d'ESO. Un llibre en català i un altre en castellà; però el títol d'ambdós, en anglès. Metàfora del país?

El vertigen del trapezista, A cau d'orella

 Fa uns dies explicava una activitat al voltant del meu tercer llibre, El vertigen del trapezista, amb la lectura de fragment per part d'Anna Maria Ulldemolins a Alcanar Ràdio.

I ara us n'expico una altra. L'amic escriptor Agustí Clua m'explica que està dedicant 45 minuts a la setmana a llegir El vertigen del trapezista a un home gran amb problemes de mobilitat, i que els està encantant als dos. La iniciativa forma part del programa de les biblioteques de Barcelona A cau d'orella, a través, en el seu cas, de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.

Em sembla extraordinari, em fa sentir feliç, agraït, emocionat. 

Una alegria més que em dona aquest llibre publicat el 2008, del que he fet més presentacions i que més s'ha comentat en clubs de lectura, i una alegria més que em dona un membre d'aquesta família de lletres que vaig cultivant des de fa tants anys.

Gràcies

A La Setmana del llibre en català, avui

El proper 15 de setembre estaré a La Setmana del Llibre en Català, signant exemplars del meu nou recull de relats I sentir-se encara amb forces (Onada edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta.

Si em porteu un exemplar per a dedicar, us regalaré un nanoconte.

sense pànic al buit

 

Bars, heterogènia cultural

 

Dissabte, dos quarts de tres de migdia, al bar que més visito a la Ràpita, gràcies a la seva estratègica posició, prop de la Biblioteca, i del camp de futbol. Avui tenim partit amistós de pretemporada, i he deixat mon fill a la porta de l’estadi força abans de la convocatòria. Faig una mica de temps i demano un tallat. Estic sol, i prenc posició dins, en una taula vora un dels finestrals oberts de bat a bat. Hi ha corrent d’aire, i una cortina de fils, amb més funcions estètiques que altra cosa, fa com si volgués posar-se a volar. Fa calor (no aquelles onades aclaparadores de fa unes setmanes), però aquí dins s’està bé. A la televisió, un canal de pagament a tot volum amb la prova de classificació per a la cursa de Fórmula 1 de demà. A casa no m’ho miraria, però estic sol al bar, i sento una mena de responsabilitat; per cortesia, faig una mica de cas als excitats periodistes i al bram dels motors. Com no m’interessa gaire la cursa, m’entretinc mirant la decoració eclèctica i heterogènia del bar: una màquina escurabutxaques, la pissarra amb els entrepans del dia, un extintor, la senyalització dels lavabos, l’enorme pantalla de la tele, presidencial, un aparell de telèfon públic amb monedes (sí, sí, encara!), l’estufa amb barret per a escalfar la terrassa a l’hivern, un quadre abstracte, un paquet de llaunes de cerveses i una imatge de Bob Marley.

Si la cultura és, de fet, pràcticament tot allò que fem els humans, si algun dia hi ha una catàstrofe planetària i sols restés de la nostra petjada un bar com aquest, els extraterrestres que visitin la Terra es faran una idea aproximada de què vam ser.

Per cert; el partit bé, hem guanyat 1-2.

Com apaivagar la set de venjança

La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com apaivagar la set de venjança.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

I sentir-se encara amb forces, a la Setmana

 Al TN d'ahir al vespre, durant la informació de La Setmana del Llibre en Català, va aparèixer la portada del meu nou llibre I sentir-se encara amb forces (Onada edicions), acompanyat de llibres amics i d'autores amigues.

En signaré exemplars el dia 15 de setembre, a les 18.30 h, però segur que ja hi seré abans, al mòdul 4, amb la resta de llibres ebrencs.

Podeu veure la notícia al minut 36 d'aquest enllaç.

llegint Manel Ollé i Albiol, una biografia compartida, de Rafael Haro

 El proper 13 de setembre, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, presentació del llibre Manel Ollé i Albiol, una biografia compartida, de Rafael Haro (Onada Edicions).

De moment, us deixo amb la lectura d'un fragment 

El vertigen del trapezista a Alcanar Ràdio

 

Fa uns anys vaig conèixer Anna Maria Ulldemolins Soldevila a una de les edicions de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que organitza Tomàs Camacho Molina .

És una de les moltes oportunitats que hem creat entre tots per a crear vincles.

Amb Anna Maria diria que hem teixit una simpatia mútua, i aquests darrers mesos m'ha fet un regal extraordinari: àudios amb lectures de tots els contes del meu llibre El vertigen del trapezista.

Ara en podeu escoltar un fragment a Alcanar ràdio.

I la segona part del conte Ombres antigues

Moltes gràcies.

L'enèsima activitat sorgida al voltant del meu tercer llibre, un dels que més estimo.

#cosesboniquesquepassen

me’n vaig tres dies a un hotelet

 

Dos dones de mitjana edat cap a amunt s’han trobat a la vorera i conversen. Quan passo pel costat, escolto que una explica el que imagino que ha dit (això ho interpreto jo) a la seva família:

-Sabeu què? Jo me’n vaig tres dies a un hotelet, ni que sigui a Hospitalet.

geometria del món

 

Lectura obligatòria

 L'amic ampostí Jesús Ferré, amb qui he col·laborat en múltiples i diverses activitats, m'envia una foto per whatsapp perquè li fa il·lusió dir-me que s'ha trobat que el meu llibre, I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), és lectura obligatòria a l'Institut de Tecnificació d'Amposta. 

Us podeu imaginar la meva doble alegria. Per una part, pel fet que el llibre arribi a un centre d'ensenyament, al qual ja m'he ofert per a vindre a parlar amb l'alumnat. I per una altra part, perquè fa il·lusió que a un amic li faci il·lusió compartir aquestes coses amb tu. Tenir al voltant gent que s'alegri de les coses bones que et passen és un dels grans èxits de la vida.

Aprofito per a recordar al centres d'ensenyament que la Institució de les Lletres Catalanes té a la seva disposició el programa Lletres a les aules, i que val molt la pena fer-lo servir.

cap obstacle

 

Com fugir del foc i no caure a les brases

La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.

Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.

Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.

L'encanteri d'aquesta setmana explica Com fugir del foc i no caure a les brases.    

S'accepten peticions de futurs encanteris.

Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.

abatut cadàver

 

ACABEU LA FRASE

 #ACABEULAFRASE

Avui aquesta secció (que fa dies que no us proposava) es mescla amb #CONVERSESAGAFADESALVOL

Una dona jove passa pel meu costat a la vorera i escolto que diu pel mòbil:

-Sí que passo moltes hores dreta, però estar dreta,que jo sàpigui, fins al dia d'avui...

I em quedo sense saber com acaba. Us convido a fer propostes.

Propostes a facebook i twitter.