Dissabte, dos quarts de tres de migdia, al bar que més visito a la Ràpita, gràcies a la seva estratègica posició, prop de la Biblioteca, i del camp de futbol. Avui tenim partit amistós de pretemporada, i he deixat mon fill a la porta de l’estadi força abans de la convocatòria. Faig una mica de temps i demano un tallat. Estic sol, i prenc posició dins, en una taula vora un dels finestrals oberts de bat a bat. Hi ha corrent d’aire, i una cortina de fils, amb més funcions estètiques que altra cosa, fa com si volgués posar-se a volar. Fa calor (no aquelles onades aclaparadores de fa unes setmanes), però aquí dins s’està bé. A la televisió, un canal de pagament a tot volum amb la prova de classificació per a la cursa de Fórmula 1 de demà. A casa no m’ho miraria, però estic sol al bar, i sento una mena de responsabilitat; per cortesia, faig una mica de cas als excitats periodistes i al bram dels motors. Com no m’interessa gaire la cursa, m’entretinc mirant la decoració eclèctica i heterogènia del bar: una màquina escurabutxaques, la pissarra amb els entrepans del dia, un extintor, la senyalització dels lavabos, l’enorme pantalla de la tele, presidencial, un aparell de telèfon públic amb monedes (sí, sí, encara!), l’estufa amb barret per a escalfar la terrassa a l’hivern, un quadre abstracte, un paquet de llaunes de cerveses i una imatge de Bob Marley.
Si la cultura és, de fet, pràcticament tot allò que fem els humans, si algun dia hi ha una catàstrofe planetària i sols restés de la nostra petjada un bar com aquest, els extraterrestres que visitin la Terra es faran una idea aproximada de què vam ser.
Per cert; el partit bé, hem guanyat 1-2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada