al Papúa Poètica, amb amics

El passat 17 de novembre va tenir lloc una nova edició del Papúa Poètica a L'Ampolla, dela qual ja en parlo al blog dels diLLUMs d'arts al Forn.

Des de l'inici, al mes de juny, que estic ficat en aquesta iniciativa de l'escriptor Paul Martin, donant-li suport a l'hora de coordinar les persones que hi van a recitar. Cal agrair la idea de portar activitats culturals a la vida de pobles com L'Ampolla, de forma periòdica, i Paul em trobarà al costat en la insistència i constància necessàries.

En aquesta ocasió Coia Valls va presentar el seu llibre L'alquímia de la vida. Va arribar amb els antifaços que elabora amb sa mare (al temps que fabrica moments per al record) per tal de centrar-nos en una lectura dramatitzada del llibre. Xulio Ricardo Trigo, les estones en què no fa fotografies, també ens recita textos dels seus llibres de poemes. Emigdi Subirats ens llegeix poemes d'Antoni Canu, de L'Alguer, una vila que estima, i ens recita de memòria algun dels poemes del seu repertori habitual. Paul Martín ens recita, entre altres, el poema Puta, del llibre Vidas en fuga, sobre el qual us convidem a veure l'extraordinari vídeo realitzat per ell mateix, i que serà dramatitzat a Nova York el 26 de novembre. I jo llegeixo alguns poemes i contes inèdits, que em va goig compartir. 

Després anem a sopar plegats a una terrassa vora el port, protegida amb tendals i escalfada sobradament amb una estufa, perquè el novembre ha pogut amb un estiu que semblava no acabar-se mai.  Compartim pizzes i entrants que tria Coia, decidida, i també moments vitals que deixaran petjada a la nostra amistat.

I ens acomiadem en una rotonda, i ens dirigem al cotxes que tenim aparcats en diferents llocs de L'Ampolla. 

Quan arribo a Tortosa, aparco vora el parc i, a mig camí de casa, em trobo un amic que plega de treballar en un establiment de restauració. Em regala una bossa de croissants que havien sobrat, "a nosaltres ens surten per les orelles", diu, i em dona novetats de son fill, inquietuds que compartim els pares. 

Me'n menjo un l'endemà, mentre recordo el vespre.