El fabricant de records, de Martí Gironell

Poques coses m'agraden tant com la faceta creativa d'escriure, que sovint visc com una mena de joc, intentant cercar nous camins, encara que em portin als mateixos llocs; és allò de què l'important és el viatge.

També m'agrada intentar aplicar aquesta creativitat lúdica a les activitats en què participo. Fa un parell de mesos, l'amic escriptor Martí Gironell em va demanar que li presentés a La 2 de Viladrich el seu nou llibre El fabricant de records, Premi Prudenci Bertrana. Ja li vaig presentar un llibre el 2009, i després n'han vingut uns quants més, que han servit per a establir un bonic lligam, i per comprovar la seva simpatia, capacitat de comunicació i de transmetre l'apassionament que sent en cada història que explica.

En començar a llegir el llibre, i comprovar que estava ambientat en el món de la fotografia de la primera meitat de segle XX, a través de les imatges i la vida de Valentí Fragnoli, de seguida vaig pensar que calia fer alguna cosa especial amb la presentació. Des dels diLLUMs d'arts al Forn hem organitzat diverses activitats al voltant de la fotografia; la principal, l'exposició Mirades entre veïns, amb Rafael Ricote de comissari, i fa uns anys que segueixo les activitats de Josep Maria Balagué i les seves cianotípies (que ara està exposant al Museu de l'Ebre a Amposta). Semblava que aquest llibre tanqués una mena de cercle (o n'obrís un altre). I vaig decidir fer la presentació en algun estudi fotogràfic, seguint aquesta dèria meva de portar els llibres a espais diferents (he fet activitats a floristeries, bars, o la fàbrica de xolocates CREO, per exemple). Vaig passar per l'estudi d'Òscar Lanau, i en veure l'espai i la seva decoració no ho vaig dubtar gens: era un lloc perfecte. Ell va acceptar el joc de seguida, posant tota mena de facilitats.

I així va tenir lloc la presentació, amb aquella excitació prèvia, carregada d'il·lusió, de les primeres vegades. L'estudi es va omplir, molts assistents professionals o amants de la fotografia. 

Josep Maria Balagué afegí a la decoració una càmera antiga, de l'època de Valentí Fragnoli, i tot semblava jugar a favor de crear l'ambient idoni. 

Vam poder aplaudir també Rosa Culebes, més coneguda per Rosa de Viladrich, perquè aquesta nit rebia el premi Grifonet d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre.

Quan presento un llibre m'agrada parlar d'alguna cosa relaciona amb mi mateix, perquè tots els llibres parlen de cada lector. Vaig ensenyar la primera càmera que vaig fer servir de jove, comprada per mon pare, una Olympus penn. Abans, la vam fotografiar al costat de la seva filla, o hereva, que portava la Blanca Muñoz, amb la que va fer l'espectacular àlbum que us convido a mirar en aquest enllaç. Vaig parlar de com la fotografia i la literatura ens expliquen històries, cadascuna amb eines diferents, i de com el llibre és una mena d'àlbum de fotos de Valentí. 

Martí Gironell va desgranar els motius que el portaren a escriure el llibre, com va caure seduït davant els buits que la vida de Valentí Fragnoli amagava i que li resultaren una temptació irresistible. I la seva mirada, atenta als petits detalls, a la quotidianitat, va planar sobre l'acte.

"M'encanta que els plans surtin bé".