Coses que trobo

I la màgia de Nadal se m'apareix en un paper llençat al terra, on distingeixo de lluny unes paraules (una temptació per al cercador de tresors que soc). 

De prop veig el tió, que durant anys ha estat protagonista a casa moltes setmanes d'hivern, la màgia preferida del nadal, atents als seus hàbits alimentaris, il·lusionats pels seus immensos i incomprensibles cagallons.

Enguany ha sortit del cau quasi per clemència, per agraïment als serveis prestats, i roman discret en un racó del menjador, a règim estricte. Potser només observa, potser s'alimenta dels bells records.