I riure és el regal

Decoració nadalenca a la plaça del Mercat, en forma de gran paquet lluminós de regal, al qual s’hi pot entrar, i on sempre hi algú fent-se fotografies. Tres noietes em demanen si els puc fer una fotografia. I tant! Es col·loquen a l’interior mirant-se unes a les altres sense parar de riure, amb aquella alegria adolescent que no requereix de motius concrets per a justificar-la. “En vertical!”, m’avisen. I fan bé, perquè soc de la generació que creu que les fotografies, en general, millor horitzontals. Ja sé que tardaran poc a penjar-les en alguna xarxa social. “Us n’he fet tres pel mateix preu; així en tindreu una per a cadascuna”, els dic amb l’alegria que m’han encomanat, i em donen les gràcies, i riuen encara més, no sé si per la meva gracieta, o perquè sí, que és un motiu més que suficient per a riure, potser el millor.