De trobar-se persones

 

Surto de l’Ajuntament a un quart de quatre, en direcció a Remolins, per a gravar un programa de Tens un racó dalt del món a Canal 21 Ebre. Quan camino per la ciutat, m’agrada trobar gent amb qui interactuar de forma improvisada, i més encara si tenen alguna relació amb el món cultural. Aquest cop me’n trobo dos. Davant l’edifici de l’antic Escorxador, ara Museu de Tortosa, trobo amb un genoll al terra l’Eva Castellanos, tècnica de cultura, que està tancant la reixa de la porta principal que dona al pati. No resisteixo la temptació, i m’agenollo també al terra, a l’altre costat de la reixa davant seu, i li demano confessió. Riem de l’ocurrència. “Bona soc jo, per a perdonar res, amb el meu nom (en referència a la primera dona a qui la Bíblia li carrega el primer pecat); més aviat t’animaria seguir pecant”, afegeix, amb més somriures. Per sort, al pati de l’antic Escorxador hi ha llimoners, no l’arbre del bé i del mal. Després em trobo el David Jiménez, tècnic de turisme, a qui li dic que m’agraden molt les fotos que penja a internet, en blanc i negre, ambientades en carrers de la ciutat, sempre amb alguna persona que hi transita. Ell amb la càmera, i jo amb les paraules del dietari, fem tasques similars, de captar moments fugissers, quotidians i senzills; una activitat que recomano a tothom, perquè et fa mirar la vida amb més atenció, amb més estima i emoció.

Dos breus aturades que no em fan arribar tard als estudis de Canal 21, on ja m’espera la convidada d’avui, Rosana Andreu, amb qui parlarem de llibres, i d’emocions, com la vida.