Al passadís del súper escolto el suau francès amb què un noi, aturat davant d’una lleixa, parla pel mòbil. M’agrada la sonoritat d’aquest idioma que vaig estudiar de petit, i més ara que no tinc cap examen a la vista. Comenta alguna cosa dels productes de la lleixa, i una veu, crec que femenina, li contesta i li resol els dubtes. No puc resistir la temptació de comprovar quina mena de productes estava consultant via telefònica; faig unes passes enrere i comprovo que, efectivament, són suavitzants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada