A la secció De pel·lícula, us recomano Virgin mountain, sense transcriure cap fragment del guió, perquè la tendresa sura entre les imatges i la banda sonora o, més ben dit, la necessitat de tendresa que pateixen algunes persones, presoneres d'elles mateixes i d'una societat que o les pressiona, o que no les entén, o que directament se'n burla i maltracta -una de les coses que considero més menyspreables- tan sols perquè són tímides, o grasses, o tant se val quina sigui l'excusa que utilitzen per a creure's miserablement superiors.
Unes persones que necessiten un sol gest, petit, vital i tant difícil de trobar; un sol gesto amb què una altra persona els empenyi per a començar a viure de veritat.
Només el subtil, i breu, i minúscul gest final del protagonista, seria suficient per a veure tota la pel·lícula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada