El brogit de l'Ebre, 20 anys

 Aquest mes de març compleix 20 anys el llibre col·lectiu El brogit de l'Ebre (Cossetània Edicions, 2003), en què vam participar 15 autors: Francesca Aliern, Agustí Bel, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Artur Gaya, Màrius López, Carme Meix, Hèctor Moret, Manel Ollé, Vivent Pellicer, Manuel Pérez Bonfill, Pere Poy, Emili Rosales, Jesús M. Tibau i Gerard Vergés.

L'any abans jo era un recent arribat a aquest món, i ben just gosava anomenar-me escriptor. Havia publicat el meu primer recull de contes Tens un racó dalt del món (Editorial Montflorit, 2001), i amb Cossetània havia publicat un dels contes finalistes del premi Tinet el 1999. Va ser una alegria enorme rebre la proposta de Cossetània de participar en aquest recull. Començava a tenir la sensació d'arribar a cert nivell, perquè ja admirava molts dels autors que hi participarien i, després, amb el pas dels anys, a molts els considero amics. Ara m'emociona veure-hi noms que ja no estan entre nosaltres, i el llibre pren altres dimensions. 

En aquella època estava en plena vigència la lluita per l'Ebre, encapçalada sobretot per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, i el riu havia de ser el fil conductor, amb relats de determinada extensió. Jo, que llavors ja era un apassionat, o un esclau, de la brevetat, vaig haver d'encadenar tres històries per a arribar al mínim, amb el títol de La vida i el riu, que anys més tard inclouria també a El vertigen del trapezista.

L'edició del llibre va coincidir amb el projecte d'una jove Montse Castellà, que estava en plena elaboració de l'espectacle i el disc L'escriptor inexistent, per a la Fira del Llibre Ebrenc, i em va demanar permís per fer servir unes frases d'aquest conte, que  inclouria a una cançó. Una cançó que m'emociona escoltar sempre, perquè les meves paraules formen la tonada d'un dels temes més mítics de la cantautora tortosina, És com un miracle (El sol ja deu sortir en aquests moments i escampa de roig tota la façana dels Ports. Per algú que ve del Priorat acostumat a un paisatge on després d’un turó sempre en ve un altre, trobar-se amb la plana que travessa l’Ebre és com un miracle).

Ara, mentre escric aquest apunt, obro el meu exempalr i recordo que els realts estan dedicats per la majoria dels companys. Gerard Vergés, per exemple, m'escriu A Jesús Tibau, company de navegació en aquesta travessia de l'Ebre. Llavors gairebé no el coneixia, segurament fou el primer cop que hi vaig parlar.

El llibre el coordina Núria Grau, que al meu exemplar m'agraeix la predisposició a participar al projecte, i desitja que no sigui l'últim que ens uneixi. Els seus desitjos es van fer realitat, perquè ja he perdut el compte dels meus llibres cossetanis, una editorial que estimo, per molts motius.

Per tot plegat, com podeu entendre, El brogit de l'Ebre és un llibre molt especial per a mi.