Hi entra de puntetes la llum, a Roquetes

 

29 de març. Inici d’un petit tour que ens portarà a presentar el poemari Hi entra de puntetes la llum a diversos llocs ens pocs dies.

Ahir a Roquetes, el dia 31 a L’Ametlla de Mar, el 2 d’abril a La Rapita i el 4 d’abril a Amposta.

I parlo en plural perquè hem muntat una petita amb Ricardo Gascón, el prologuista, i Eduardo Margaretto, l’editor.

Ahir recollim a Eduardo a l’estació d’autobús de Tortosa i marxem els tres cap a Roquetes, en animada conversa. Jo, al seient de darrere del cotxe, posat en situació lúdica com si fos un xiquet, jugo fent picar unes fustetes, que vés a saber perquè porta Ricardo allí.

Fora de la Biblioteca Mercè Lleixà ja ens aturem a xerrar amb uns quants dels amics que ens vénen a veure, escoltar, i a compartir aquesta mena de moments que ens regalem uns als altres.

Begonya Ferré, la directora de la Biblioteca, fa de cordial amfitriona.

Aquesta ja serà la tercera presentació, i ens comença a envair la sensació que potser repetim les mateixes coses sobre el llibre, i n’improvisarem alguna perquè el joc no decaigui.

Ricardo explica com se’l va embolicar per a escriure el pròleg, però embolicar un embolicador té mil anys de perdó i, a més, no fou difícil de convèncer.

Eduardo troba nous símils per a comparar la meva literatura, i comenta que li recorden les pintures de Hooper, amb personatges solitaris i ambients carregats de tristesa que sovint s’observen a través d’una finestra. No li trec la raó, i em poso com a repte recuperar de tant en tat la meva versió més divertida, i que em pugui comparar a Hoomer, algun dia.

Jo parlo del procés creatiu del llibre, de proposar-me jocs i reptes a mi mateix, com ara inspirar-me en mobles i parts de la casa primer, i del cos després, per acabar fusionant-los en un sol llibre, o en una sola sensibilitat. Analitzo gairebé paraula a paraula el seu títol, i m’adono, llavors mateix, que potser està dictat per les sensacions que m’envolten quan entra a casa, pel matí, un raig de sol que travessa el menjador.

Divendres a L’Ametlla de Mar continuarem donant voltes al llibre, i trobarem la forma de continuar jugant. La tertúlia al cotxe serà més llarga, i potser uns n’explicaré alguna cosa, però no tot, que moltes coses, sovint les millors, es queden entre els amics.