Espècies invasores, Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta

Divendres passat, 21 d'abril, vaig participar a l'entrega del VIII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta. En tenia força ganes. He estat un dels membres del jurat, juntament amb Maria Josep Altadill i Júlia Albacar, amb Joana Serret de secretària. La tasca de jurat és molt difícil, requereix molt de temps, i no suporto bé la càrrega de responsabilitat que comporta. Normalment estic a l'altre costat, com un més dels participants, i sento empatia per ells, i em sento culpable per, potser, no dedicar-li el temps i energia que mereix cada treball, correspondre a les il·lusions i esperances que hi ha abocades.

En aquest cas concret, em vaig debatre entre diverses obres que m'agraden força, ben diferents, per cert, i el meu vot final podria haver-se decantat per una o per una altra. La tranquil·litat d'esperit arriba quan, després d'enviar el jurat els nostres vots a la secretària, comprovem que les sumes no generen dubtes. Tinc sensacions contràries; alegria per la persona guanyadora, i tristor per qui ha quedat a escassa distància. 

Tinc ganes que arribi la data de l'entrega, i comentar amb l'autor l'obra, i saludar-lo per primer cop, perquè fins aquell instant no coneixia l'existència de Marc Bolet Benito, d'Els Muntells, i resident a Tortosa (un altre autor ebrenc més; això no para!). Espècies invasores és una novel·la breu, amb quatre personatges de la mateixa família molt potents i definits, que tracta temes punyents, com la immigració, l'alzheimer, la diversitat sexual, les sovint difícils relacions familiars, i ens fa plantejar què volem fer amb el nostre territori, concretament el delta de l'Ebre, si vendre'l al turisme o protegir-lo amb les dents. I tot plegat, amb un to sarcàstic i divertit.

El seu llibre m'ha entretingut, em va fer passar bones estones en moments amargs, i li demano a Joana recitar-ne un fragment. Quan l'escullo, demano la companyia de la guitarra de Noel Luna, i imagino el divertit que seria una teatralització de la lectura. Escric l'amic Xavier Miró, de CREA, còmplice  de multitud d'embolics d'aquesta mena: Tens plan per al dia 21 d'abril a la tarda? (Icona de careta pensant).

Xavier de seguida s'apunta a jugar, i embolica Pere Montañana. 

Arriba el dia, i Joana Serret no sap res, només que passarà alguna sorpresa, i fa com que està neguitosa, tot i que confia en mi. Sospita quan veu arribar el parell de CREA.

En definitiva, després de l'entrega del premi, fem la nostra petita actuació, xalem com a crios, i ens emocionem en veure l'autor emocionat.  Costa tan poc ser feliç i fer feliç, de vegades.