Hi entra de puntetes la llum, a Amposta

4 d'abril, continua la ruta de presentacions del llibre Hi entra de puntetes la llum.

Aquesta vegada, amb el cotxe de Ricardo Gascón (vehicle de transport habitual d'amics cap a activitats literàries, oficina de gestió comercial, i lloc de tertúlia en persona i via inalàmbrica) marxem en direcció a Amposta. Passem a recollir Eduardo Margaretto a l'estació d'autobusos de torn, i ens dirigim cap a la seu provisional de la Biblioteca. Aturada estratègica per a repostar vora l'Ebre. Admirem la seva amplària en aquest indret, i ens fem una fotografia de record amb l'inconfusible pont darrere.

Ja a la Biblioteca, degotall d'amics que acudeixen fidels, a compartir una estona més, a fer-nos agradable la tarda amb un moment o altre de conversa, amb una mirada de complicitat, alguna abraçada. 

Joana Serret, la directora, i Ramon Bel, regidor, ens donen la benvinguda i obren l'acte. Com sempre, comencem amb bon peu, amb el deliciós vídeo de promoció que ha realitzat Eva Mascarell. Ricardo, el prologuista, parla de la part humana i d'amistat que ens ha portat fins aquí, on ell és tot un mestre. Eduardo, l'editor, ja entra en la matèria del llibre, i segueix el camí que ja va encetar en anteriors presentacions, fent una mica de literatura comparada, i citant (potser per a ruboritzar-me) Julio Cortazar, i els seus Cronopios y famas, y esperanzas, afegeix per a acabar, als que troba relació amb la meva obra.

Jo repeteixo el ja dit sobre el procés creatiu del llibre, de la part juganera o de repte amb què el vaig iniciar, però sempre miro d'afegir alguna cosa, sovint pessigada de tot allò que s'ha dit durant l'acte. Convido els assistents que citin parts de la casa o del cos, per a comprovar si apareixen al llibre, i en llegeixo els corresponents poemes.

Després, la felicitat compartida per notícies que aviat donaran fruit, la joia indescriptible a què cap llibre pot fer ombra, però si companyia. I tertúlia ampliada vora el riu de nou, per a acomiadar la tarda, ja fosc, amb més fresca que ens convida a anar marxant, mai del tot.

El dia es rebel·la a posar fi, i la tertúlia s'allarga uns quants quilòmetres improvisats, agraïts, que, disculpeu-me, queden entre tres.

(Comentari al facebook de la Biblioteca)